El Racó del Veïnat
Associació Cultural Casa Orlandai
La vida comunitària està en perill.
Des de Casa Orlandai estem molt agraïdes pel suport que estem rebent d’entitats, veïnes i altres institucions. Moltes ens pregunteu en quin punt ens trobem, i volem aprofitar aquest espai que ens brinda el diari El Jardí per posar-vos al dia. Us volem explicar la bona notícia que vam rebre del Síndic de Greuges de Barcelona, però també posar de manifest els obstacles i els errors que s’han dut a terme durant el procés que portem vivint des de juliol.
Com moltes ja sabeu, després de quasi vint anys de concerts de Festa Major al pati d’en Marcel de la Casa Orlandai, aquest any se’ns han prohibit. Els motius són dos: per una banda, l’entrada en vigor d’un canvi a l’OMA, Ordenança del Medi Ambient de Barcelona, norma que fixa els valors màxims de decibels autoritzats, tant a l’espai públic com a l’interior dels habitatges, per franges horàries, i, per altra banda, la consideració del Pati del Marcel com a espai privat tot i ser un equipament públic.
Casa Orlandai som un equipament cultural gestionat de forma comunitària per l’Associació Cultural Casa Orlandai, formada per 250 veïns i més de 40 entitats de Sarrià. Vam obrir portes l’abril del 2007 i treballem sota els lemes d’Art, Convivència i Transformació Social. Programem poques activitats amplificades al pati, fruit d’una mediació amb el veïnat, i les que generen conflicte són els cinc concerts en horari de vespre i nit: dos dies de Festa Major, Carnestoltes, aniversari de Casa Orlandai i Dia de l’Orgull. Són activitats consensuades, que no exhaureixen l’horari permès i que comuniquem al veïnat. Des del canvi d’aplicació d’aquesta normativa, fa dos anys, estem posant limitadors per mirar de garantir que no excedim el llindar de decibels a les cases que envolten l’equipament. Malgrat que contractem el limitador (sovint amb diners de l’associació), l’informe final que elabora el tècnic que l’acompanya, alguna vegada ha excedit puntualment en algun decibel el màxim de 80 db que teníem marcat. Cal dir que som dels pocs equipaments de ciutat que posem limitadors en aquestes activitats, tot i que el cost a vegades supera els honoraris del mateix artista.
Tot i haver demanat una clarificació sobre això a principis de juliol, no va ser fins just el dia abans de l’inici de la Festa Major d’enguany i del primer concert autoritzat a la Casa Orlandai, en una reunió de mediació amb alguns veïns al Districte, que se’ns va notificar que el topall que se’ns havia d’aplicar en horari nocturn, en lloc dels 80 db de l’espai públic de què sempre havíem parlat, ara s’havien d’aplicar 45 db perquè el pati es considera espai privat; això impossibilita absolutament fer cap concert amplificat. Aquest concert, un Open Mic amb 15 grups i més de 70 músics, estava totalment preparat i vam demanar als veïns de la reunió que es pogués mantenir, però davant de la seva intransigència, els tècnics del districte ens van plantejar un canvi d’ubicació, al començament del carrer de Cardenal de Sentmenat. Després de valorar-ho molt vam decidir anul·lar el concert perquè no hi havia temps de muntar-lo en garanties amb tan poc marge, i vam decidir endegar la campanya “A Orlandai fem cultura, no soroll”, campanya a la qual es van sumar moltes entitats i veïns del barri, així com el pregoner de Festa Major; moltes gràcies a tots pel suport.
El segon concert del 9 d’octubre sí que es va programar davant de la carpa provisional dels castellers, amb la seva complicitat, i l’experiència va ser nefasta per molts motius: pel cost personal i de diners públics pel fet d’habilitar un nou espai lluny de la Casa Orlandai (moure les barres, la tarima, tallar el carrer, el lloguer d’un generador, de lavabos portàtils, d’una furgoneta…), el tracte despectiu d’algunes famílies, alumnes i del mossèn de l’Escola Santa Isabel cap les nostres tècniques durant el muntatge, i el resultat de fer un concert lluny del nucli del barri en un lloc tan desangelat. Per tot això, valorem que no té cap sentit que Casa Orlandai organitzi cap concert lluny de l’equipament. En aquest punt volem posar en valor la bona feina, el compromís i l’alta professionalitat de l’equip tècnic, que és qui està suportant les tensions que provoquen els canvis i aquests condicionants en la programació.
Dit això, el nostre objectiu és tornar a fer les activitats a la Casa Orlandai, ja sigui al pati o a les places del costat de l’equipament. El dijous 22 d’octubre, la Sindicatura de Greuges de Barcelona, va publicar un posicionament que va en aquesta línia, ja que demana a l’Ajuntament que apliqui l’excepció recollida a l’article 44-7 de l’OMA sobre la suspensió temporal del compliment dels objectius de qualitat acústica, i això obre la possibilitat a tornar a fer els concerts al pati.
Però aquest conflicte entre dos drets ben legítims, el dret al descans i el dret a la cultura, és un tema de ciutat, i cal trobar l’equilibri i evitar que el dret individual es carregui la vida cultural comunitària dels barris. En aquest sentit, la Plataforma de Festes Majors de Barcelona i el CAB – Consell d’Associacions de Barcelona han elaborat diversos manifestos per defensar aquestes activitats en resposta als conflictes a Gràcia, la Barceloneta i ara Sarrià, i han portat aquesta problemàtica al grup de treball d’espai públic del Consell de Ciutat, per mirar de trobar una solució i garantir la convivència i la defensa d’aquest patrimoni immaterial de la ciutat. L’objectiu és modificar la normativa, tal com es va fer pels patis de les escoles, per excepcionar les activitats de cultura popular i comunitària, activitats que fomenten la cohesió social, l’arrelament i la salut comunitària.
Si, tal com diu el lema de la Festa Major d’enguany, volem un barri que es visqui i un barri que sigui viu, cal harmonitzar els interessos del veïnat, però sobretot cal garantir les festes majors, les activitats vinculades al calendari popular i les programacions dels equipaments comunitaris, perquè són una expressió fonamental de la cultura popular, de la participació ciutadana i del compromís de centenars de persones voluntàries.
Visca Sarrià! Visca la Casa Orlandai! Visca la Festa Major!
