Publicitat

Presentació de Marmitako

spot_img

Publicat el 20.3.2017 9:30

Notícies de Sant Gervasi

Roser Díaz

El vespre del 9 de març es va reunir al Tenis Barcino un petit tast del món de les lletres de Barcelona. El motiu: a presentació de la novel·la Marmitako, de Juan Sanmartín. Escriptores de la talla d’Amor Pérez i d’Angelique Pfitzner, de la mà d’Imma Domenech de l’editorial Lis, ens van endinsar amb el contingut de l’obra. Per entrar en matèria, es va representar una petita escena del llibre que va posar a tothom amb situació. Estaven en una taverna de Sant Feliu de Guíxols, i tres personatges parlaven sobre un fet fosc del passat. Juan Sanmartín és l’escriptor del mar.

Publicitat
Fotografies de Roser Díaz

En les seves obres sempre es pressent, sigui de rerefons o d’escenari, pot ésser perquè l’any 32, el seu pare va morir en un naufragi, molt lluny de casa i la seva família sempre ha estat lligada al món dels vaixells. El mar li dóna tot i tot li pren. Els seus personatges, primer com conductors de situacions, creixen mentre l’obra es desenvolupa, adquirint finalment alçada de persones reals. Marmitako (dita així perquè aquest plat apareix quan el llibre arranca, i perquè és un menjar de regust mariner), està a mig camí entre la novel·la d’aventures, el costumisme i la novel·la negra. Una combinació additiva que lliga al lector.

Publicitat

L’escenari, un poblet mariner, la trama, un passat tortuós que encara és molt viu, el protagonista, un detectiu i el sospitós, un home de doble moral, un tema de rabiosa actualitat. Si volem viatjar en el temps, passar-ho força bé, i fins i tot aprendre coses de llocs que no ens són molt llunyans, llavors deixem anar les amarres de la imaginació i naveguem per aquest Marmitako d’emocions, de llums i ombres, de bons i dolents, de passats presents i presents passats.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

Aprovat el pla per finalitzar la connexió del tramvia per la Diagonal entre Verdaguer i Francesc Macià: així és el projecte

A Francesc Macià es renovaran les voreres de la plaça i es respectarà l’interior enjardinat, i entre l’avinguda de Sarrià i la plaça es reordenaran els carrils de circulació per tal de convertir la parada de Francesc Macià en un intercanviador entre tramvia i bus

“Catalunya país d’arxius, documents que fan Europa”, un projecte que connecta el patrimoni documental amb la història europea

El Departament de Cultura impulsa un projecte que combina una nova web de documents històrics i més de 150 activitats per reivindicar el paper dels arxius
spot_img

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

Aprovat el pla per finalitzar la connexió del tramvia per la Diagonal entre Verdaguer i Francesc Macià: així és el projecte

A Francesc Macià es renovaran les voreres de la plaça i es respectarà l’interior enjardinat, i entre l’avinguda de Sarrià i la plaça es reordenaran els carrils de circulació per tal de convertir la parada de Francesc Macià en un intercanviador entre tramvia i bus

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí