Dijous 20, juny 2024
21.7 C
Sant Gervasi
21.7 C
Sarrià
Publicitat

La profecia autocomplerta i la fal·làcia de l’endeví

El comentari de la psicòloga clínica Mertxe Fernández

Publicat el 25.7.2023 6:30

El comentari

Mertxe Fernández

Segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, profecia significa “cosa que hom prediu basant-se en els mateixos coneixements, en l’experiència, en una sospita, etc.” D’altra banda, una predicció es fa, però no té per què ser certa. Almenys, al principi. Són els nostres actes els que la converteixen en autèntica. Es compleix en actuar com si fos real, però és la nostra conducta la que ens encamina al fet que es faci realitat. En definitiva, que una ferma creença influirà tant en les nostres reaccions, que actuarem com si això ja fos veritat, la qual cosa provocarà que es compleixi gairebé irremeiablement.

Publicitat

Exemples de profecies autocomplertes són caure’t quan, en passar per la

Publicitat

riba d’un riu, camines pensant “Aix que cauré!”; quan una gelosia infundada i les pors fan fracassar una relació; quedar-se en blanc davant un examen perquè estàs segur que no recordaràs res… Tot això són situacions que són provocades per les teves pròpies pors i que, el més probable, és que si no haguessis estat pensant en la fatalitat, no hauria ocorregut. Si et fixes, totes aquestes situacions depenien de tu, del teu comportament, actitud, pensaments i actes. Caminar amb inseguretat és el que t’ha fet relliscar i caure, atabalar a la teva parella amb la teva gelosia infundada és el que ha fet que fracassi la relació, i els nervis que et generaves abans de l’examen han provocat que et quedessis en blanc.

Una parella al sofà. Ella pensa que ell està molt seriós i té por que tingui alguna altra noia al cap. Ell, el que està pensant és que el Barça ha perdut el partit.

Ella: Estàs molt callat! Estàs enfadat?

Ell: No, no… Què va!!!

Ella: Doncs, tu diràs el que vulguis, però jo no et veig bé!

Ell: No, vida! De veritat!

Ella: Doncs jo crec que m’estàs enganyant i estàs enfadat per alguna cosa…

Ell: Que de veritat que no…

Ella: M’estàs mentint!

Ell: Coi… QUÈ NO!!! QUÈ M’ESTÀS POSANT DE MAL HUMOR!

Ella: Ho veus com estàs enfadat…

Què vull donar a entendre amb això? Que perquè la profecia autocomplerta es faci realitat, els esdeveniments hem de controlar-los nosaltres, han de ser a les nostres mans.

No podem aconseguir que ens toqui la loteria per molt que pensem “em tocarà, em tocarà”, de la mateixa forma que tampoc aconseguirem que un altre caigui al riu per molt que ho desitgem i ens repetim “es caurà, es caurà”. Qualsevol altre encert que es produeixi, i que no depengui de nosaltres, tan sols és atzar, però no és profecia autocomplerta.

Tot plegat va molt relacionat amb un altre concepte: la fal·làcia de l’endeví. Cada vegada que es compleix el que creies endevinar, esbiaixes i recordes només això, oblidant i obviant les vegades que no havies encertat, i el que s’està realitzant és la fal·làcia o l’error de l’endeví. Ens creiem endevins perquè allò que estàvem segurs que passaria, ha passat.

Partit Barça Madrid vist per un seguidor del Barça (per seguir el mateix fil…):

– Ell: Ufff! Avui perdem!

*Finalment, el Barça perd. (Això no és una profecia autocomplerta, almenys no l’hem provocat nosaltres, a no ser que sigueu l’entrenador a algun jugador…)

– Ell: “Veus?! Ja t’ho deia jo!!! Oi què ho deia, Mertxe?! Oi què ho deia?!

– Ella: Sí, vida! Ho dius a tots els partits! 

Però ell no ho recorda. Només recorda la predicció d’avui i, això, el converteix en un endeví, o es produeix… la fal·làcia de l’endeví!

Mertxe Fernández és psicòloga clínica

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.