Comunicació
Marta Royo Espinet
Ranci? Què vol dir ranci?
<<[1413; del ll. rancidus, -a, -um, íd.]
2 1 ENOL Dit del vi envellit de manera adient, amb aroma i tast agradables.
2 fig Existent des de temps molt antic. Una rància estirp. De rància noblesa.
3 fig Revellit, passat, fora de l’ús normal. Home d’idees ràncies.
3 Mesquí, avar, escàs a donar.
adj 1 QUÍM ORG Dit d’una substància greixosa que alterant-se químicament adquireix una olor i un sabor especials, desagradables. Aquesta mantega s’ha tornat rància. Oli ranci. Fer olor de ranci.>>
Aquestes són les definicions que podeu trobar al Diccionari.cat si busqueu la paraula ranci. No sé quina triar per definir el que vaig llegir diumenge a Twitter. Seguiu llegint, no patiu, que us ho explico al final. Tot i que, segons un estudi de febrer del 2018, les 50 ciutats més poblades d’Espanya tenen més de dos milions d’usuaris registrats a la xarxa del moixonet (dels quals únicament el 28,40 % són actius i 2.866 són comptes verificats) la majoria d’informacions difoses a través de la xarxa acaben arribant a tothom. I encara que allò que uns quants vam veure diumenge no ho expliquin a cap TN, no surti a la tertúlia del Jordi Basté o de la Mònica Terribas, o no aparegui en forma de paròdia al Polònia, si la informació és suculenta, acabarà arribant a tothom. Si la població de Catalunya sobrepassa els 7 milions i a Twitter hi ha un 5 % de la població, l’aroma de ranci de moment s’anirà flairant lentament, però acabarà arribant a tothom… Quan la notícia és prou punyent, sovint se’n fa un bon escampall. En parlo al capítol 14 d’Aroma de marca ‘’Embolica que fa fort’’. No canviem de tema, no. Hi torno. Tornem a l’aroma de ranci… El més recent, el que li fan respirar a Dani Mateo per fer humor. Us recomano l’entrevista que d’El suplement de Catalunya Ràdio. I totes les aromes recents que vulgueu i que de ben segur us venen al cap i que no cal que us descrigui… Encara no us he dit què m’ha fet escriure aquest post. Va ser una piulada de fa uns dies de Pablo Casado sobre la conquesta d’Amèrica: “Nosotros no colonizábamos, hacíamos una España más grande”. Deuen saber que som al segle XXI? Tracten expressament la població d’ignorant? Si les lliçons d’aquella història que vaig rebre a l’EGB no em confonen, el 1492 van ser els castellans del Regne de Castella els qui no van saber on arribaven. Espanya no existia. Aroma de ranci, de “revellit, passat, fora de l’ús normal. Home d’idees ràncies”. I per més rància, la resposta de la secretària nacional de comunicació del partit, Isabel Díaz Ayuso, que deu ser força més jove que jo i que deu haver estudiat dins el pla de l’ESO i algun màster després de llicenciar-se en Periodisme. Això justifica la histriònica resposta de Casado.
I encara una aroma més rància. La del post que va publicar la directora de comunicació d’una escola de la zona alta de Barcelona. Va penjar al perfil de Facebook del centre (no al seu perfil personal) una foto d’ella amb Pablo Casado i Alejandro Fernández, amb un text on s’enorgullia de donar-los suport. Un cop pescada, amb el “lo siento, no volverá a suceder” es va silenciar el problema.
Del mot ranci em quedo amb aquesta definició: “Dit del vi envellit de manera adient, amb aroma i tast agradables”. Revisaré els llibres dels meus fills, a veure quina aroma desprenen… De totes les aromes, totes, em quedo amb l’”Aroma de marca”.
