22 C
Sant Gervasi
| Dissabte 30 de maig de 2020 |

Resistència i resiliència davant la covid-19

Parlem de l’emergència al districte amb el CAP Adrià, el Centre ASSíS i la Residència Mas d’Anglí

Opinió

ERC Sarrià – Sant Gervasi

Amb la voluntat d’escoltar i prendre major consciència que el bé comú ha de ser al centre de totes les polítiques públiques, el dilluns 18 de maig  vam celebrar una xerrada per videoconferència sobre ‘L’emergència de la Covid-19 a Sarrià-Sant Gervasi’, organitzada pel Casal d’ERC del districte.

I per parlar de com s’ha viscut la pandèmia – o com es viu encara -, vam comptar amb representants del Centre d’Atenció Primària Adrià, la Residència Mas d’Anglí  i el Centre d’Acollida ASSÍS, que estan en la primera línia assistencial.

El seu testimoni ens va permetre conèixer com el compromís i la capacitat professional i personal de moltes i molts, així com la cooperació  amb les xarxes veïnals de suport mutu,  han servit per donar resposta a la pandèmia. Però també que, indubtablement, cal que les institucions i l’administració enforteixin, amb recursos materials i humans, el nostre sistema sanitari i de serveis socials.

Marisa Martí, infermera i adjunta a la direcció del CAP Adrià, i Anna Prior, treballadora social, ens van exposar com van afrontar la situació, malgrat la por i la incertesa per l’impacte del primer moment. L’equip del centre va haver d’adaptar-se constantment a l’emergència, coordinant-se i articulant fórmules inèdites per fer accions que mai havien realitzat abans per fer de mur de contenció dels hospitals.

Publicitat

Els recursos telemàtics van ser un aliat des del primer moment, però també els va caldre enganxar-se a l’auricular per atendre a aquells usuaris més fràgils i necessitats, sense accés a la xarxa. L’atenció presencial diària era impossible i això els va obligar a implementar, via telefònica, l’atenció mèdica individualitzada dels pacients i el seu seguiment emocional, amb l’estranyesa que això comporta. S’han fet cures per telèfon i a domicili, control de símptomes, i un acompanyament dels últims dies de vida i el dol.

També van explicar que van fer xarxa amb les farmàcies i que la pandèmia els ha permès conèixer les vuit residències de gent gran de la seva àrea, amb les quals fins ara no tenien contacte. Hi han fet atenció diària presencial als usuaris, tests ràpids serològics i proves PCR, han proporcionat material de protecció sanitària i han proposat plans de contingència. Han estat el seu referent sanitari indispensable.

Han estat també unes setmanes de solidaritat i organització veïnal i de coordinació amb el serveis socials.

Olga Olivar, directora de la Residència Mas d’Anglí, també va relatar els primers dies d’estrès davant la covid-19 i com van haver d’afrontar, en solitud, un problema sanitari que depassa l’àmbit social en què treballen. Van patir les baixes de 12 treballadores i treballadors i l’equip directiu es va confinar amb els residents.

Després del desconcert inicial sobre les mesures a prendre, amb el suport de les famílies i el compromís dels professionals, van superar el moment més dur, tot i que des de març hi han mort 14 persones. Ara són centre verd. Però la manca de referent sanitari i les dificultats per fer tests ràpids i proves PCR, amb la incertesa que això crea, van generar molta angoixa.

La pandèmia també els va portar a incorporar noves formes de treball i d’organització. S’han format petites unitats de convivència de 6 o 7 persones residents, amb una gerocultora assignada, que en fa el seguiment acurat i l’acompanyament emocional necessari. Així eviten, també, compartir espais amb la resta.

A més, van haver d’adaptar els sistemes de comunicació amb les famílies, que continuen restringits en aquesta fase de desconfinament.

D’altra banda, Jesús Ruiz, director del Centre d’Acollida ASSÍS per a persones sense llar, que actualment atén de forma diària unes 150 persones, va explicar com, a l’inici de la pandèmia, van haver de tancar els serveis del centre obert davant d’un possible cas de covid-19 i confinar el personal. Es van adaptar a la situació fent repartiment d’aliments i mantenint l’atenció telefònica, però una setmana després es van poder reprendre l’activitat en fer-se càrrec l’Ajuntament de la gestió, cedint-la temporalment la cooperativa Suara fins que passada la quarantena la va tornar a assumir l’equip del Centre.

Jesús Ruiz va explicar com van promoure el repartiment de 1.200 kits amb material de protecció per a les persones que dormen al carrer, 100 dels quals destinats a dones, i va insistir en la necessitat de crear espais i recursos específics per atendre a dones i joves sense llar a la ciutat. Enguany, al Centre ASSÍS ha augmentat molt la demanda de suport i hi ha cues de 50 a 60 persones diàries que hi van a menjar. A més, els serveis socials han xifrat en un 80% els casos nous que els arriben, d’entre els quals entre un 20-30 % són famílies. Aquest serà també el repte del futur immediat que cal abordar amb canvis estructurals.

Des d’ERC Sarrià – Sant Gervasi volem fer un reconeixement a totes aquelles persones que han estat a la primera línia atenent les nostres veïnes i veïns, i als ponents per compartir la seva experiència i ajudar-nos a reflexionar entorn dels canvis profunds que cal que abordem com a societat, valorant de manera justa el treball de les cures i les persones que les duen a terme, i enfortint els serveis socials.

Ara, més que mai, cal repensar quin és el model de ciutat en què volem viure i quina societat volem ser. La vida de les persones i “la cosa pública” (= res pública) han de guiar la política i les nostres accions, col·lectives i/o individuals.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.