Publicitat

Salvat a Galvany l’únic mural de l’artista Keith Haring a Catalunya

L'artista va pintar el grafit a la discoteca Ars Studio, al carrer Atenes, i ara la Generalitat l'ha declarat Bé Cultural d'Interès Nacional

spot_img

Publicat el 17.5.2022 23:40

Cultura

El Jardí

Un mural de l’artista i activista social estatunidenc Keith Haring (Reading, 1958 – Nova York, 1990) fet l’any 1989 en una paret de la discoteca Ars Studio del carrer Atenes 27, al barri de Galvany, ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat. Una protecció que li arriba abans que l’edifici on es troba sigui enderrocat.

Publicitat

Acid, que és com s’anomena aquest grafit, va ser pintat per Haring un any abans de morir, durant una visita d’una setmana que va fer a Barcelona convidat per la xef Montse Guillén, després que l’artista participés en la fira madrilenya ARCO. Al llarg de la seva estada a la capital catalana, Haring va sortir cada nit a ballar a l’Ars Studio, el local de moda de l’època, atret per la música house que punxava el DJ César de Melero. L’últim dia abans de marxar, i com a mostra de la seva complicitat personal, va pintar el mural a la paret posterior de la cabina del discjòquei.

Publicitat

Era un moment de gran eclosió artística de l’art urbà a la ciutat, que es feia un lloc com a referent global. Haring va fer el mural amb pintura plàstica i, en pocs traços. Tot i que el mural dedicat a la sida a la plaça de Joan Coromines, al MACBA, s’atribueix a Haring, la Generalitat recorda que és “un calc” fet el 2014 de l’original que l’artista va fer a la plaça Salvador Seguí, al Raval, en un mur que ja no existeix.

L’edifici on es troba el mural anirà a terra

Ara, tot i que els actuals propietaris de l’edifici on es troba al mural, el volen tirar a terra, estan obligats a conservar la pintura. En cas que vulguin vendre l’obra, hauran d’informar a la Generalitat, que ha passat a tenir el dret de retracte per adquirir la peça per a les col·leccions nacionals. Acid es troba als baixos del carrer Atenes 27, en un local que durant anys ha ocupat el Billars Ars.

Per arribar a declarar el grafit Bé Cultural d’Interès Nacional, experts del MACBA han elaborat un informe que n’acredita l’originalitat i el valor. Entre les proves de l’autoria, hi ha fotos i vídeos del moment en que es va pintar el mural. Es tracta de l’única obra original de l’artista que hi ha a Catalunya. A la resta del món, té Emurals a ciutats com Nova York, Berlín, París o Pisa.

Notícies relacionades

Apareix un mural de Pilarín Bayés a Sant Gervasi en homenatge a la gent gran

Es tracta d'un encàrrec de Núñez y Navarro a la ninotaire vigatana davant del solar d'Alfons XII on es construirà una residència privada per a la gent gran

Nou mural a Sarrià que reivindica la natura i un barri més verd

Es va pintar durant la Festa de la Primavera i la seva directora d'art, Montse Roldós, ha explicat a El Jardí la intencionalitat

Vil·la Urània estrena el trencadís inclusiu de la Fundació TEAS

Està format per més de 600 peces, cadascuna vinculada a un projecte personal de persones amb algun tipus de discapacitat

L’espectacular mural dels Castellers de Sarrià a la sortida dels FGC: “Fem pinya, fem vila”

Districte els ha cedit una paret a la sortida pel carrer de Jaume Piquet de la parada dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Sarrià
spot_img

Sant Jordi 2025, una jornada multitudinària i radiant: “Ha vingut moltíssima gent”

Cultura Natalia Avellan Ha arribat de nou una de les festivitats més estimades pels catalans i les catalanes. Aquell dia de l'any en què convergeix literatura, llengua i tradició. On els carrers, les...

Les recomanacions dels polítics de Sarrià-Sant Gervasi per Sant Jordi

Cultura El Jardí Arriba un dels dies més bonics de l'any pels catalans i les catalanes, Sant Jordi. A El Jardí hem fet un recull de...

Una breu, però completa història dels caputxins a Catalunya

"Quatre segles de vida caputxina", el nou llibre de Fra Valentí Serra que explica des de l’arribada dels primers framenors caputxins a Catalunya fins a la publicació de les constitucions el 1968, arran del Concili Vaticà II

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí