Política de barri
Jordi Llorach i Cendra
El titular pot semblar exagerat, però crec no errar gens si afirmo que el barri de Sant Gervasi-Galvany és una de les zones de Barcelona on s’hi ha permès més especulació del sòl i on menys actuacions municipals hi ha hagut des de sempre. En efecte. L’origen del barri s’ha de datar a partir de la meitat del segle XIX, amb la parcel·lació de les antigues finques agrícoles –Galvany, Lladó, Laforja, etc.-. Ja a les hores, les autoritats municipals van consentir una planificació urbanística molt deficient, amb carrers estrets i sense preveure espais oberts. A partir dels anys trenta i sobretot dels anys cinquanta del segle passat, es va autoritzar la construcció d’un excessiu volum d’edificació, sense millorar la planificació urbanística. A les zones del Turó Parc i de Modolell l’urbanisme pot sembla millor, però és una sensació deguda a l’augment d’amplitud que dóna alguns edificis “aïllats”. En l’aspecte social i a tot el barri, tampoc es va preveure els espais necessaris per a equipaments municipals per atendre l’increment de la població.
Com a conseqüència d’aquestes males actuacions, el barri pateix greus mancances. Amb només 1,7 quilòmetres quadrats, té una població d’uns 50.000 habitants –més que Sòria o Terol que són capitals de província- i una densitat d’uns 28.000 habitants per quilòmetre quadrat, gairebé el doble de la mitjana de la ciutat. Sociològicament, el barri presenta característiques de “zona dormitori”, la població és força envellida, existeix pobresa “encoberta”, no disposa de serveis per a la mainada i la gent gran, li manca equipaments bàsics –excepte el mercat de Galvany i els que bonament poden oferir Can Castelló i Casa Sagnier-, no hi ha espais verds,… Entretant, la recuperació de l’antiga torre del marquès d’Alella ha estat un desengany col·lectiu, perquè, com es podia preveure, serà un equipament de ciutat i no de barri –excepte l’ús del jardí-, el rescat de la Clínica del Dr. Ripoll és cada vegada més allunyat, i a la zona del Turó Parc no hi ha previst cap equipament social. Només Can Ferrer, serà un petit espai verd, on s’hi ubicaran alguns, molt pocs, serveis municipals. Decebedor!
D’ara endavant el barri es mereix
un tracte diferent del que ha rebut
d’anteriors administracions municipals,
i que esmeni la discriminació que ha patit
Quin futur es mereix el barri de Sant Gervasi-Galvany? Ras i curt: si els ajuntaments del passat i els de l’època democràtica no han estat capaços de proporcionar allò que li corresponia, d’ara endavant el barri es mereix un altre tracte que esmeni la discriminació patida. I el nou tracte ha de venir amb dues condicions imprescindibles. L’una, que hi hagi voluntat política d’equitat amb altres zones de la ciutat, tant en planificació com en inversions. L’altra condició, és que el veïnatge abandoni el conformisme i la passivitat demostrada fins ara, sigui capaç d’unir-se i, amb diàleg i decisió, exigeixi tot allò que li correspon per justícia.
Jordi Llorach i Cendre és veí de Galvany
Imatge destacada: Vista aèria del barri de Sant Gervasi-Galvany, presa de sud a nord. Es veu la Diagonal, el carrer Muntaner i la densitat d’edificis de la zona