Comerç de barri
Jesús Mestre
Va ser la revista de referència pel comerç i per la vida de Sant Gervasi a les dècades de canvi de segle. L’any 1984 es constituïa Barnavasi, l’associació de comerciants de Sant Gervasi. Aviat es va veure la necessitat de tenir una plataforma de comunicació i a mitjans de 1988 es publiquen el primer número de Barnavasi. Guia pràctica del barri, corresponent als mesos de juny i juliol. Va néixer com una mena de butlletí de l’associació, gratuït, i amb l’objectiu de ser un enllaç entre el comerç, els veïns i les institucions. El començament no va ser fàcil i en el primer any només van sortir quatre números, i va seguir una època d’estancament on no es va publicar cap revista al llarg de tot un any.
Rosa Castells és elegida presidenta de l’associació l’any 1990 i la Junta decideix tornar a impulsar la revista. Per fer-ho va formar un equip de professionals que van dissenyar un nou projecte, tot i mantenir la capçalera; el mes d’octubre es publica la primera revista de la nova etapa. El 1991 la revista creix en pàgines, hi ha color a l’interior i la tirada s’estabilitza en 5.000 exemplars mensuals.
El gener de 1992 es forma un equip de redacció integrat per Rosa Castells, Josep Catasús, Alexandre Pineda i Salvador Albuixech. Aleshores la capçalera agafa el nom de Barnavasi. La veu de Sant Gervasi. Era una declaració d’intencions que pren força en aconseguir la col·laboració de l’Associació de Veïns de Sant Gervasi de Cassoles, ja que es volia integrar a tothom que tenia iniciatives de barri. El 1993 es va fundar Galvany Comerç i aquesta associació també va voler col·laborar amb la revista, cosa que va permetre augmentar el tiratge fins als 10.000 exemplars, per tal de poder cobrir un territori més estens. La revista del número 34, la primera amb aquest tiratge, es va esgotar en tres dies.
La revista del barri
La revista tenia necessitat d’engrandir horitzons i ajustar-se a la nova realitat territorial. Així, el juny de 1994, canvia de capçalera per anomenar-se Sant Gervasi Informació. L’èxit de la revista va venir perquè portava informació del 
que el barri vivia. Era com l’¡Hola! del barri: es feien entrevistes a persones que tenies històries per explicar, i s’implicava en els esdeveniments del barri com ara concursos literaris, festes majors, actes de commemoració —el número dedicat a l’Annexió de Sant Gervasi a Barcelona va ser emblemàtic—, programes de dinamització del comerç de proximitat…
Aleshores, el 1996, Edicat SL, l’empresa formada a l’aixopluc de la revista, va assumir la redacció, edició i comercialització. I la major part de les tasques són desenvolupades per professionals de cada un d’aquests sectors. La direcció és a càrrec de Susanna Cuadras i a la redacció hi ha periodistes acreditats com Josep M. Pàmies, Pol Capdevila, Àngels d’Areny, Pablo Pastor o el dibuixant David Rangel, entre altres; i Rosa Castells a la fotografia i Martí Martí a la publicitat. L’editor era Salvador Albuixech i la secretaria Cristina Pando. Aquest equip de redacció va convertir una «revista d’anuncis» en una «revista de barri», que arribà a un tiratge de 12.000 exemplars mensuals.
Ara són molts agents socials d’àmbits diferents els que s’interessen per Sant Gervasi Informació, i juntament amb Barnavasi, empren iniciatives ambicioses com ara són les Mostres de Comerç, la primera de les quals es va fer el 25 d’octubre, al carrer Muntaner. I la revista també participa activament en campanyes de millora de l’urbanisme del barri (la plaça Molina el 1998; les places Frederic Soler i Joaquim Falguera el 1998; la urbanització de Lesseps el 2002), i fent de portaveu de reivindicacions per obtenir nous parcs i jardins (com la Tamarita, 1994; els futurs Jardins Mercè Rodoreda, 1998; els jardins de Brusi 2003) o campanyes a favor de la creació de nous equipaments ciutadans (com la de la Puericultura, actualment el Centre Cívic Vil·la Forida, entre 1999-2003); o demanant bus de barri (línies zona nord de la Bonanova i la de Penitents i carrer Collserola, el 2002).
Les cartes, trucades i comentaris dels lectors a peu de carrer donaven motiu a reportatges de gran interès i, fins i tot, fer incursions en el món del periodisme d’investigació. La trajectòria de la revista va ser reconeguda pel Col·legi de Periodistes de Catalunya que, l’any 2002, li va dedicar un capítol del llibre Del desencant a la contrainformació, d’Albert Mussons i Gerard Maristany. Aleshores, Sant Gervasi Informació era un model de revista de barri per Barcelona.
La revista va deixar de publicar-se després de més de 15 anys d’existència i prop de 150 números publicats. El mateix creixement del projecte l’havia fet molt difícil de mantenir des del punt de vista econòmic. Va aconseguir ser, però, la revista de Sant Gervasi: la dels que la van concebre, la dels que hi treballaven cada dia, la dels lectors i la dels anunciants.
