Cultura
Eli, David i Pepa
Conte guanyador de 6è de primària de l’Escola Augusta en una activitat realitzada conjuntament per l’escola i els casals de gent gran Can Castelló, Sant Ildefons i Can Fàbregas. Els alumnes de l’escola van escriure 10 inicis de relats i el van enviar per correu a participants dels casals, que els van acabar. La setmana següent entre tots van escollir els dos relats guanyadors.
Hi havia una vegada, en un poble molt llunyà, un home pobre que es deia Nemos. Va gastar tots els seus estalvis comprant un ou d’animal. No sabia quin animal havia comprat, però tot i això, ell estava content.
Un matí, l’home pobre va perdre el seu ou i es va posar molt trist. Aquella mateixa tarda, una princesa que passejava pels carrers del poble sense saber a on anar, de sobte va cridar:
– Un ou !!!!!!!! – Va exclamar la princesa mentres agafava l’ou.
L’ou era d’un blanc aperlat i ella pensava que era un ou de cigne. Així que se’l va endur al seu castell.
Uns dies després l’ou es va obrir i d’ell en va sortir un gat. Bé, això semblava, perquè en realitat era un gat-drac Misifú.
Quan el gat-drac Misifú va créixer, la princesa es va espantar i va cridar:
-AAAAAAAAAAAAAAAHHHHHH!!!!!!!!! Què és això? No sembla un gat normal!!!!! – Va exclamar tota sorpresa.
De cop i volta…
– On està la llum? – Va exclamar la princesa.
El gat-drac Misifú s’havia empassat a la dolça princesa i ella no se n’havia ni adonat.
Sant Jordi, la formiga que passejava pel poble de sobte va sentir una veueta molt dolça que deia:
– No veig res, està tot molt fosc, que algú em pot ajudar?
Sant Jordi va anar seguint la veueta fins arribar a una clariana on un gat-drac estava fent la migdiada panxa enlaire.
Es va quedar molt sorprès perquè no veia ningú més, però la veu sonava tant a prop que es va arrambar on jeia el gat-drac i sense espantar-se gens ni mica, ja que era una formiga molt valenta, va parar l’orella i es va adonar que la veueta venia de la panxa del gat-drac.
Es va aturar de cop i va dir-li a la veueta:
– Ei, em dic Sant Jordi i estic aquí a fora! Estàs a dins la panxa del gat-drac, estigues tranquil·la, vinc a ajudar-te a sortir !
La princesa que no se n’havia adonat d’on havia anat a parar, va respirar profundament per a fer-se a la idea d’on estava i va dir-li:
– Hola, sóc la princesa Doris, gràcies per apropar-te! Què et sembla si rumiem alguna idea plegats per a que pugui sortir de dins la panxa ?
I pensant, pensant, se’ls va ocórrer una gran idea…
I dit i fet, Sant Jordi amb les seves 6 potetes es va enfilar a la panxa, i la princesa Doris des de dins la panxa van fer compte enrere: 3,2,1…
I plegats van començar a fer-li pessigolles fins que el gat-drac va esclafar a riure i per entre les seves dentetes va sortir volant la princesa de la veu dolça.
Sant Jordi, a corre cuita va baixar de la panxa de Misifú i es va apropar a la princesa Doris i quan es van mirar també van començar a riure.
El prat es va convertir en una orquestra de rialles on Misifú, Doris i Sant Jordi n’eren les artistes!
