23.3 C
Sant Gervasi
| Dimarts 28 de setembre de 2021 |
Publicitat

Sarrià ret homenatge a la trajectòria d’Arcadi Oliveres

Amics, companys, alumnes, polítics i activistes van oferir un càlid homenatge a Oliveres, que va demanar a tothom seguir lluitant per tenir les portes del planeta obertes a tothom

Publicitat
Publicitat
Jesús Mestre
Historiador, especialitzat en la història de la ciutat de Barcelona. Director de la revista L'Avenç els anys 1988 i 1989, i de Plecs d'Història Local des de 1989 fins al 1997. Com editor, he coordinat obres col·lectives com ara el Diccionari d'Història de Catalunya (1992), l'Atles d'Història de Catalunya (1995), entre altres, publicades a Edicions 62. Col·laboro en la constitució de l'Associació Cultural Casa Orlandai, de la que vaig ser el primer president, el 2007. He escrit els llibres L'Abans. Barcelona Vila de Sarrià, recull gràfic 1874-1975 (2012) i Sant Gervasi de Cassoles (2013). El 2014 vaig fundar El Jardí, aventura en què persisteixo

Societat

Jesús Mestre Campi

El passat dissabte 6 de març la vila de Sarrià va oferir un càlid homenatge a Arcadi Oliveres per la seva vida, tant d’ell com la seva família, vinculada al barri. No hi va néixer i segurament tampoc hi morirà, però hi va viure durant anys amb la seva companya, la Janine, i allà van tenir els quatre fills i els van veure créixer. La família Oliveres Künzi ha deixat una profunda empremta al barri, a l’Escola Orlandai, als Caputxins de Sarrià i PACS (Preadolescents, Catequesi, Caputxins i Sarrià) i, darrerament, quan van traslladar la residència a Sant Cugat, a la Casa Orlandai.

La plaça dels Caputxins va ser l’espai on es va preparar aquest homenatge de la mà del periodista i historiador Jordi Bigues i amb la presència de familiars, amics, alumnes… Era un matí fred i un vent gèlid pujava per l’antiga llera de la Riera Blanca, però Oliveres va aguantar l’hora i mitja d’intervencions amb el paper i la ploma a la mà, prenent notes.

Públic assistent a l’homentatge a Arcadi Oliveres © Jordi Martí Galbis

Va obrir l’acte Bigues, que va presentar-lo i va donar pinzellades de la seva trajectòria professional, la seva faceta com a activista social i va recordar els molts llibres que ha escrit i publicat. Aquí ens deixa el seu llegat. Va seguir la intervenció de Joan Botam, caputxí que ha compartit moltes vivències amb Oliveres, com la fe cristiana o la lluita conta l’opressió del poder. Va ser un bon moment per recordar que aquests dies coincideixen amb el 55è aniversari de la Caputxinada. Tot seguit va arribar un dels moments més emotius de l’acte, amb la intervenció del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que va dir que Oliveres els havia ensenyat a parlar sense por, i que la seva defensa de la cohesió social propiciava espais de trobada de sectors polítics i socials diferents: “Gràcies Arcadi. Qui millor que tu per haver-nos ensenyat que no ens podem deixar mai ningú enrere i per fer-ho amb els fets, no només amb paraules”.

Arcadi Oliveres, Jordi Cuixart i Marcel Mauri © Òmnium Cultural

Al llarg de l’acte van prendre la paraula fins a 15 persones, en general amb intervencions breus i directes, tot i que d’altres van esplaiar-se una mica més com Marga Gallifa, exdirectora de l’escola Orlandai, que va voler destacar quatre aspectes fonamentals desenvolupats per Oliveres en el seu pensament sobre educació: la pau i la no-violència; la sostenibilitat; l’acollida del refugiat; i el respecte pels vulnerables. Carme Trilla, companya d’Arcadi a la facultat d’Economia a principis dels 60, també va recordar la Caputxinada on els alumnes d’aquella facultat van tenir un paper destacat, i va reclamar per Arcadi el reconeixement de “l’economista del poble”.

També va ser destacada la intervenció del tinent de l’Ajuntament Joan Subirats, que havia coincidit a l’escola amb Oliveres i van tenir tots dos com a mestres a Lluís Xirinacs i a Francesc Botey. Després també van coincidir, ara com a professors, a la Universitat Autònoma de Barcelona. I els seus fills Albert Oliveres i Clara Subirats, també han estat companys a l’escola i a la Casa Orlandai. Va seguir un breu parlament del regidor del districte, Albert Batlle, que va col·laborar en el muntatge de la logística de l’acte. Van seguir Aleix Porta i Marta Masats, de la Casa Orlandai; Clara Darder, en nom de la Plataforma Defensem Can Raventós i Anna Juhé en representació de Sarrià-Sant Gervasi Refugi. Tots ells, representants de fronts socials i de lluita oberts al barri.

Jordi Bigues, Mònica Terribas i Yolanda Fresnillo © Òmnium Cultural

La cloenda de l’acte també va ser emotiva, amb les intervencions de la periodista Mònica Terribas i la sociòloga Yolanda Fresnillo, que van destacar el camí obert per Arcadi com a activista i el paper de fer de pont entre generacions. Jaume Mateu “Tortell Poltrona” va provocar un calfred general tocant amb molta delicadesa i sensibilitat L’Hora dels adeus amb l’acordió, i convidant a Arcadi Oliveres a dir unes paraules. El mestre no va perdre l’ocasió i, després d’explicar dues divertides anècdotes marca de la casa, va demanar a tothom seguir lluitant per “tenir les portes d’aquest malmès planeta obertes a tothom”.

Gràcies, Arcadi pel teu mestratge. Cal recollir la torxa i passar-la a les noves generacions.

Arcadi Oliveres: “Hagués allargat la vida, perquè en tinc ganes”

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.