Història
Roser Díaz
No podem pensar que el nom de Sarrià és exclusiu del nostre barri. Encara que sigui per circumstàncies diferents, hi ha uns quants pobles a Espanya que també el llueixen. L’any 2006, sent alcalde el socialista Jordi Hereu, amb motiu de la Festa Major de Sarrià, es van convidar alguns pobles amb el mateix topònim. Podem fer-ne un curiós resum.
Sarrià, el nostre barri
Entre els segles VII i I A.C, ja trobem restes de ceràmiques i muralles iberes a zones com Sant Pere Màrtir o Santa Creu d’Olorda. Després, els romans van edificar una vila al Pla de Barcelona que es deia Sirrianus. Com les altres, tenia una part rural, una part edificada i distava 750 metres de la vila més propera. Aquest és l’origen del nom de Sarrià.
A l’Edat Mitjana, aquesta població es va aglutinar al voltant de la parròquia de Sant Vicenç. El seu origen és molt antic: ja està documentada abans de la ràtzia d’Almansor, l’any 987. Sabem que en el segle XII, els límits del barri eren les muntanyes les parròquies de Santa Creu d’Olorda i Sant Pere Màrtir, prop del mar, arribava a Sants, i de nord a sud s’estenia des de Sant Genis dels Agudells, fins Sant Cebrià (l’actual Valldoreix). El segle XII és quan apareix el primer gentilici de Sarrià, aplicat als propietaris de la Torre Força. Tenien un escut en que es reflectia la petxina, com en l’actual escut de la vila.
L’any 1326, Bernat de Sarrià va vendre a Jaume II el Mas de Pedralbes, on es va construir un monestir de monges clarisses. Quan la seva tercera esposa, Elisenda de Montcada, sense descendència va deixar a les monges part dels seus béns, l’abadessa, en fer una permuta dels seus terrenys de Premià pels de Sarrià, es va convertir en la senyora feudal del poble. El clero tenia una quarta part de la terra conreable, per això el poble va patir tant amb la desamortització (recordem el convent dels caputxins). Va ser el 1921, quan per un reial decret Sarrià va passar a formar part de Barcelona, molt a pesar dels sarrianencs.
Sarrià de Ter, Girona
Coincideix amb l’origen romà del topònim de Barcelona. Fins al 1916 es coneixia com el Sarrià de Girona, any en que per diferenciar-lo es va afegir “de Ter”. Tal com encara l’anomenem.
Callosa d’en Sarrià, Alacant
Situat a la part nord de la Comarca de la Marina Baixa (País Valencià), Callosa es correspon amb l’atribut d’una terra seca i dura. Després de la reconquesta del rei Jaume I, el territori va ser adquirit l’any 1290 per l’almirall Bernat de Sarrià. A partir d’aquell moment, la zona es va conèixer per Callosa d’en Sarrià.
El Señorío de Sarriá, Pamplona
Extensió territorial dependent de Puente la Reina (Pamplona) i que s’estén a través de la vall d’Izarbe (pas cap a Logronyo). La primera referència històrica la trobem el segle XIII, quan el noble Gràcia Espineda (senyor de Sarrià) va acompanyar el rei Sanxo el Fort a la batalla de les Navas de Tolosa. Aquest li va cedir en compensació el territori. Molts anys després, el 1520, un altre senyor de Sarrià, Juan de Azpilacueta, va sufragar els estudis de Sant Francesc Xavier a París. Des del 1953, el territori pertany a la família Felix Huarte, que hi va construir un palau i habitatges socials.
Sarria, Lugo
El riu Sarria és l’eix que aglutina la comarca interior de Galicia. En aquest cas, el nom té un altre origen: prové del tronc indoeuropeu de mots hidrònims (Sar, Sarera, Sarria.) El riu va donar nom a la terra i els seus pobladors es van anomenar seurros.
Veiem com un sol accent pot explicar un origen completament diferent de poblacions que, aparentment, comparteixen unes mateixes arrels.
