La Mirada Jove
Ana Rubió
La Sílvia Vila Boix (26) i jo som assegudes a l’únic banc amb sol dels jardins de la Biblioteca Clarà; aquest 2021 comença fred. Ella es presenta: veïna de Sant Gervasi, “orlandina” i graduada en Arquitectura a la Universitat Politècnica de Catalunya. De fet, és el Treball de Fi de Grau el que ens ha reunit: es tracta del disseny d’un hotel d’entitats i un espai jove a la Via Augusta.
És casualitat que siguem a la biblioteca ━em diu━, perquè quan mirava els equipaments del districte de Sarrià – Sant Gervasi tot just iniciar el projecte, es va adonar que a la zona només hi ha una petita biblioteca. Amb un jardí molt romàntic, sí, però no obre tots els dies ni tampoc satisfà les necessitats dels veïns i les veïnes.
Si tot va bé, això hauria de canviar aviat.
I esperem que així sigui, jo crec que l’espai públic i els equipaments són una prolongació de casa teva. Tant pots llegir un llibre a casa teva com en un banc del carrer, en ambdós llocs hauries de poder-hi desenvolupar la teva vida quotidiana.
Que hi hagi més metres quadrats a l’habitatge pot semblar que no en faltin al carrer…
Una cosa no treu l’altra. Els equipaments doten de vida el barri; és evident que la cultura de Sarrià és viva i als carrers, però, passa sovint, coneixes gent de fora que tenen del barri una idea completament diferent del que és.
“És evident que la cultura de Sarrià és viva i als carrers”
Un estereotip ben marcat.
Així és, tot el seu motor popular queda amagat davant l’absència d’un espai que el reconegui.
D’aquí neix el teu projecte?
Es podria dir. La seva arrel és més aviat un canvi de mirada, fruit d’allò après, que et porta a caminar per la ciutat i pel barri veient-ho tot diferent.
Caminar, literalment.
Sí, caminar! (Rialles) Sabia que volia fer un projecte a Sarrià, així que una tarda hi vaig anar a passejar per trobar-hi alguna cosa urbana que faltés al barri.
“Tota la comoditat i caliu que tens al casc antic de la vila es perden en arribar a la Via Augusta”
I la hi vas trobar?
A la Via Augusta, al tram final. Em vaig adonar que tota la comoditat i caliu que tens al casc antic de la vila es perden en arribar en aquest carrer. Al llarg de la via es desdibuixa el barri, les voreres deixen de tenir arbres, es redueixen els passos per travessar-la, etc., en altres paraules, és més per als cotxes que per a les persones. I mira que és una zona plena d’escoles i altres centres formatius.
Dins el projecte, com proposes transformar-la?
Construint-hi un hotel d’entitats i un espai jove.
Hotel d’entitats?
És un concepte que em va ensenyar la directora de l’Espai Jove de Gràcia, m’hi vaig reunir després de parlar amb la directora de la Casa Orlandai. És, bàsicament, un espai on les entitats del barri poden emmagatzemar tot el seu material i trobar-se per fer-hi activitats.
Quins elements incorpora l’espai jove?
El projecte segueix el programa que dona l’Ajuntament: així doncs, recull despatxos de direcció i administració, espais polivalents de trobada i aules d’estudi. A més, a la planta baixa hi ha un bar i, al soterrani, una sala de concerts.
I a l’exterior?
L’illa on se situa l’equipament presenta un desnivell important de més de dos metres, el qual s’aprofita per fer-hi una plaça pública, unes grades i unes rampes que fan l’edifici accessible a tot tipus d’usuaris.
“Recentment he fet dos cursos d’arquitectura feminista i ara veig que hi ha coses del projecte que podria haver enfocat diferent”
És un projecte perfecte?
És una proposta, no és ni la pitjor ni la millor. Recentment he fet dos cursos d’arquitectura feminista i ara veig que hi ha coses del projecte que podria haver enfocat diferent. El que sí que vaig tenir en ment va ser crear un espai públic de trobada per a les persones, agradable i segur, que convidés a quedar-s’hi.
Què diferencia l’arquitectura feminista de la tradicional?
Pel que he entès, estic tan sols començant, l’urbanisme feminista posa la figura de la persona en primer lloc. I per persona s’entén també diversitat, és a dir, fixar-se en totes les diferències que hi ha per crear una ciutat que t’eduqui i et cuidi i sigui sostenible i inclusiva. Aquesta mirada trenca amb la construcció d’edificis i espais genèrics que, al final, acaben invisibilitzant molts col·lectius.
“Les noves construccions estan sent d’àmbit privat, motiu pel qual no coincideixen gaire amb el discurs feminista”
Creus que Sarrià està canviant en aquesta direcció?
En el cas d’habitatges, les noves construccions estan sent d’àmbit privat, motiu pel qual no coincideixen gaire amb el discurs. A nivell d’urbanisme, cal analitzar carrers, places i parcs per veure que passa a cada lloc. De moment, s’ha habilitat Major de Sarrià per a vianants, cosa que ha suposat un guany en la qualitat del carrer.
I la Via Augusta?
El pas dels túnels és com una gran cicatriu: parteix Sarrià en dos i omple el barri de contaminació. Seria feminista, amb la col·laboració de les veïnes, convertir-la en un lloc amb percepció de seguretat, representatiu i amb un espai públic on poder ser. Cobrir els túnels de Vallvidrera, per exemple, tot creant-hi un eix verd per a la ciutat ho canviaria tot.
“El pas dels túnels de Vallvidrera és com una gran cicatriu: parteix Sarrià en dos i omple el barri de contaminació”
Una idea romàntica…
Imagina-ho: la natura baixant des de Collserola i entrant a la ciutat i al barri. Fins i tot s’hi podria crear un carril bici que connectés amb el Vallès.
