Societat
Carme Rocamora
“Les dones arribem més tard a una situació de carrer perquè tenim més capacitat de resistència, ens adaptem millor a la precarietat i estem disposades a aguantar situacions límit per evitar el carrer”. Així ha explicat la treballadora d’Assís encarregada del programa ‘Dones amb llar’, Elena Sala, com les estratègies femenines fan que les dones arribin més tard a situacions de sensellarisme. Un fet que pot semblar un factor protector perquè retarda arribar a la situació de carrer però que la realitat indica que és un factor de risc: “Aquestes estratègies s’acaben convertint en nous successos traumàtics que afegeixen pedres a unes motxilles personals que cada cop pesen més”. Ho ha explicat Sala en la roda de premsa que s’ha fet aquest dilluns al matí per presentar la posada en marxa de La Violeta, un nou centre ubicat al carrer Alt de Gironella, al barri de Les Tres Torres, i amb capacitat per acollir 26 dones.
Aquest espai, que entra en funcionament aquest abril, ha estat possible gràcies a una cessió de l’edifici de les Franciscanes de la Nativitat i la col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, i serà gestionat pel Centre Assís. Sala ha destacat que és un projecte que incorpora la perspectiva de gènere i dirigit a dones en situació d’exclusió residencial severa i risc imminent de quedar-se sense sostre. Un recurs, capaç de treballar l’acompanyament de les dones en aquestes primeres fases del sensellarisme, que pugui garantir espais de seguretat, intimitat, i un acompanyament qualitatiu que eviti revictimitzacions secundàries des d’una perspectiva interseccional i reparadora on les necessitats de les dones es posin al centre “des de l’apoderament i reconeixement del que són, “dones supervivents”.
El nou equipament té per objectiu donar atenció social i allotjament per tal de frenar i/o revertir els efectes de l’exclusió residencial en fase inicial que pateixen les dones, oferint eines i recursos personals, espais d’apoderament i un acompanyament integral per a la definició d’un projecte vital propi. A La Violeta es garantirà la cobertura de les necessitats bàsiques, tot potenciant les habilitats personals i d’autogestió perquè les dones ateses puguin realitzar un procés de recuperació i autonomia personal. A més, se’ls oferirà un acompanyament social i emocional des d’una perspectiva de gènere i es treballarà per promoure la seva inserció laboral i la recerca d’alternatives residencials estables quan sigui possible.
El regidor del districte, Albert Batlle, ha manifestat la seva satisfacció per poder posar en marxa un equipament d’aquestes característiques destinat a un sector de la població al qual s’ha de prestar “una atenció molt especial”. La tinenta de Feminismes de l’Ajuntament, Laura Pérez, ha remarcat que les dones necessiten unes institucions que estiguin al seu costat, i ha explicat que l’objectiu del centre és en especial treballar una vessant preventiva per “donar una resposta ràpida”. Pérez no s’ha deixat de dir que el Centre Assís ha treballat d’una manera “afectuosa” perquè sigui un espai d’acollida i treball especialitzat en les dones. Aprofitant la presència del conseller d’Afers Socials de la Generalitat, Chakir el Homrani, ha reivindicat que calen més polítiques d’habitatge perquè l’arrel de casos com el que s’està abordant amb La Violeta és “no tenir una casa”.
El Homrani ha destacat que La Violeta exemplifica, al seu parer, com han de saber treballar en col·laboració les administracions i el teixit social, amb els “principis de la col·laboració, cooperació, corresponsabilitat i subsidiarietat.”
La Generalitat assumeix la meitat del pressupost
La previsió és que el nou CRI (Centre Residencial d’Inclusió) funcioni amb un pressupost d’uns 564.000 euros l’any, dels quals aproximadament el 50% els sufragarà el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies a través del l’ampliació del contracte programa de serveis socials amb els ens locals signada el novembre passat i que al 2020 va significar una aportació total de 4 milions d’euros per a l’atenció de persones sense llar a la ciutat de Barcelona. Fruit d’aquesta aportació, per exemple, també han pogut funcionar els dispositius extraordinaris oberts a Fira de Barcelona o els tres hotels i residències en que des del mes de novembre passat hi viuen unes 200 persones.
