La Mirada Jove
Assemblea de Joves de Cassoles
El passat 1 de maig es va celebrar el dia de la classe treballadora, en què el món del treball es va mobilitzar per reclamar un seguit de millores en les condicions laborals per a totes les treballadores. Aquest any, malauradament i com ja va essent habitual, les diverses manifestacions i mobilitzacions que es van celebrar a l’Estat espanyol van aplegar només 500.000 persones; una xifra realment baixa si es té present l’escenari de precarietat i explotació que domina el mercat laboral actualment. Una altra dada preocupant que volem ressaltar és el baix nivell de sindicació entre les treballadores a l’estat; només un 18,9% estan afiliades a un sindicat. Si mirem les mateixes dades per a les treballadores joves – menors de 24 anys – la dada és sagnant: només un 7,1% està sindicada.
L’Assemblea de Joves de Cassoles volem recordar els beneficis que comporta l’afiliació a un sindicat: dóna accés a una xarxa de suport professionalitzada que pot dotar de resposta a tot tipus de situacions adverses per a les treballadores i també genera una força que permet guanyar espais i dinàmiques a l’empresariat i a la patronal en el lloc de feina. A un nivell més general i holístic, un alt percentatge de sindicació, també és extremadament positiu: hi ha nombrosos estudis que demostren que a major sindicació trobem majors salaris, menor índex d’atur, menor desigualtat salarial, pensions més elevades i més beneficis socials.
La necessitat de sindicació
La sindicació també és una necessitat en tant que es combat al capital en aquell lloc on es fa més present la tensió entre explotades i explotadores; el treball domina les nostres vides; ens subjuga, de manera gairebé religiosa, en la totalitat de la nostra existència, obligant-nos a fer dependre totes les nostres activitats, de manera directa o indirecta, a girar al voltant de la nostra feina. Ens domina marcant-nos horaris, determinant en gran part el nostre estatus en la societat i convertint-se en l’única manera d’aconseguir els ingressos necessaris per fer una cosa tan ‘trivial’ com viure. Davant d’aquest escenari, i recordant que juntes som més fortes, la sindicació és una necessitat.
No voldríem acabar sense animar al jovent treballador del nostre barri que busqui l’opció de sindicació que més li agradi o que s’acosti a les assemblees de l’AJC per teixir una alternativa des del barri i per al barri, tal com ja han fet les companyes de La Precària en el barri veí de Gràcia
