Sis substàncies que afecten el sexe

Encara que des dels annals de la història amb les drogues es busca obtenir un major plaer, la veritat és que els estudis científics adverteixen que les drogues més aviat són enemigues de la resposta sexual. Veurem com afecten sis substàncies que, erròniament, creiem afrodisíaques.

Alcohol. Encara que ens desinhibeix i ens fa perdre el control d’algunes emocions que, culturalment i socialment, hem après a controlar, i encara que amb les primeres copes es doni un increment temporal de la libido, posteriorment l’erecció i ejaculació es deterioren. Així doncs, encara que faciliti l’exposició de l’impuls sexual, l’alcohol és un depressor que inhibeix parts del sistema nerviós autònom implicades en l’erecció, dificulta l’orgasme i disminueix el plaer sexual en tots dos sexes.

Tabac. Els efectes de la nicotina i el quitrà no es presenten fins als 30 anys. Com és ben sabut, el tabac afecta el sistema circulatori, i una bona irrigació sanguínia és essencial funcionar sexualment. Quan el sistema circulatori es veu afectat, es pot produir disfunció erèctil en l’home i problemes de lubricació i orgasme en la dona. A més, a mitjà termini, es produeix una pèrdua sensorial generalitzada. La de l’olfacte o el gust són més conegudes, però també afecta el tacte i, per consegüent, a les relacions sexuals.

Derivats del cànnabis: marihuana i haixix. A part que el seu consum habitual produeix efectes negatius en la fertilitat, s’ha evidenciat que existeix una disminució de la lubricació vaginal que pot provocar un coit dolorós.

Opiacis: heroïna, morfina… Tant l’heroïna com la morfina són utilitzats com a analgèsics, encara que el poder de l’heroïna pot arribar a ser fins a vuit vegades més potent que la morfina. D’altra banda, perquè pugueu fer-vos una idea de com de nociu poden arribar a ser, sexualment parlant, sapigueu que s’utilitzen per als addictes com a substitut de l’activitat sexual, ja que el seu principal efecte en aquest camp és la disminució de la resposta sexual i dificultat per sentir orgasmes i, fins i tot, la inhibició total. D’altra banda, els opiacis també són responsables de la disfunció sexual.

Amfetamines / èxtasis. Les amfetamines, la més utilitzada de les quals és l’èxtasi, provoquen eufòria i desinhibició, i des del punt de vista sexual, malgrat generar un aparent augment del desig, dificulten les fases de la resposta sexual. En la dona dificulten l’excitació i produeixen problemes per aconseguir l’orgasme. En l’home, provoquen dificultat per mantenir l’erecció i produeixen retard en l’ejaculació.

Cocaïna / crac. Finalitzats els efectes eufòrics, pot produir un deteriorament del sistema nerviós central que provoca una disminució de la funció sexual. Encara que la cocaïna és considerada un fort estimulant sexual, també causa disfunció erèctil, ereccions doloroses, i una important pèrdua del desig sexual. I, per cert, la creença que fregar el clítoris o el gland del penis amb cocaïna augmenta la sensibilitat i excitació sexual és totalment falsa: la cocaïna és un potent analgèsic local.

Mertxe Fernández és psicòloga clínica