Galvany – Turó Parc
Roser Díaz Martín
Tornava de l’àpat de Nadal cap a casa quan una llum blava i potent en forma de canelobre enllumenava el parc. Encuriosida m’hi vaig apropar. Un canelobre gegant de nou braços presidia la placeta del quiosc. Era una Januca, el símbol principal del Nadal jueu.
Aquest any, la festa jueva de les lluminàries, com diuen al seu Nadal, ha coincidit amb el nostre. Diuen la festa de la llum perquè es commemora molt a prop del solstici d’hivern, recordant que els dies comencen de nou a créixer. El Nadal jueu festeja aquell dia que el segle II a. C els macabeus varen fer fora els selèucides i el poble jueu, va tornar a ser lliure. A la vegada, el segon temple de Jerusalem va perdre totes les icones profanes i va tornar a recuperar la seva puresa. Aquella vegada, el canelobre va lluir durant vuit dies seguits malgrat que només tenia oli per lluir una jornada escassa. Per això, la Januca, canelobre de nou braços, un per cada dia de lluentó, i un de reserva que és el que primer s’encén, ha quedat com a icona d’aquell miracle i com símbol del Nadal jueu. Recordem que per la religió jueva, el Messies encara està per venir.
La temporalitat d’aquesta festa pot anar des de finals de novembre a finals de desembre. El dia sempre comença quan cau la tarda. Aquest any la celebració va ser el dia 24 de desembre al fer-se fosc i ha perdurat durant tot el dia 25, coincidint amb el dia de Nadal del calendari Gregorià. Vaig quedar captivada pel canelobre gegantí, d’un blau potent, lluent però… mitja hora més tard que es pongués el sol de Nadal a l’horitzó, com mana la tradició, el canelobre es va apagar. Mentre els nens feien ballar les ‘perinoles’ (baldufes amb inscripcions) per veure quin obsequi els portarien aquest Nadal. Perquè diem-li com vulguem, sempre hi ha un bon motiu de joia.
Fotografia destacada de Roser Diaz; la Januca, el símbol de Nadal jueu, al Turó Parc
