Societat
Jordi Isern
Passats uns dies de rigor, on els veïns i veïnes dubtaven si eren vacances o descans, la notícia es va confirmar: el Caffe San Marco ha tancat per sermpre. Un local emblemàtic de Major de Sarrià, a la cantonada oposada de la pastisseria Foix, i a tocar del Bar Monterrey i previ al Tomás, ja no formarà part del tour del centre del barri. El Jardí ha intentat parlar amb un dels propietaris, el Giancarlo, però no deixa anar massa paraules: “Preferim no dir res”.
Veure durant la Festa Major del barri que la persiana no pujava, només va allargar el malestar que la hipòtesi del tancament era real. Vacances en aquells dies i sense cap avís previ? Mai havia funcionat així, ni era el seu estil. Però, en realitat, mai ningú hauria sabut com s’havia de fer, perquè ningú volia veure el San Marco tancat per sempre.
Ara la seva parròquia habitual es dispersarà entre els dos locals de cafè d’especialitat que han obert relativament consecutius, el On y va, a Cornet i Mas, i el Syra Coffee, de just enfront. Aquesta era una altra teoria: han hagut de tancar. El cas és que els habituals i els no habituals del San Marco entraven abans a seure a les taules rodones de marbre on semblava impossible encabir un croissant de la Foix, un espresso, un tallat i dos gots d’aigua sense que acabés tot per terra, que no pas als nous locals de cafè per endur en un got de paper beix. Això si no era perquè, com passava a partir de la primavera, totes les taules de dins i fora -suplement per cost de terrassa inclòs- estaven plenes.
Intentar llistar la parròquia del San Marco era fàcil: dones grans de Sarrià de tota la vida acompanyades per una assistent, parelles de mitjana edat amb passaport europeu que per motius laborals d’un dels dos s’havien traslladat a Barcelona, mares i pares amb permís de paternitat fent un segon cafè a mig matí, nens i nenes amb el xandall d’escola d’uniforme (Scuola Iitaliana o Liceu Francès) i homes més grans de 50 anys engominats vestint americana. I, entremig, tothom que passava per allà i tenia gust per un cafè o fer passar l’estona sentint-se en un lloc còmode i reposat.
Passa sovint que quan desapareix o es traspassa una icona en fan escarafalls de tot el que era i significava per a tothom, però amb el San Marco queda la certesa que era un local emblemàtic viu i amb un univers molt propi: dels davantals blaus, passant per les cadires de fusta, o el saló gran de darrere que quedava com un racó infinit i ample, fins a arribar a la parella de propietaris que, intentant no fer soroll, discrets i elegants com eren, ara han volgut desaparèixer de la mateixa manera. Veurem, a partir d’ara, què s’instal·la a la zona.
