Política
Natalia Avellan
Assumpció ‘Titon’ Lailla i Jou (Barcelona, 1975) és des de l’octubre de 2024 la nova regidora presidenta de Sarrià – Sant Gervasi. La dirigent de Demòcrates -formació que integra Junts per Barcelona- agafa el relleu de Jordi Martí, que ara es dedica exclusivament a la presidència de Junts a l’Ajuntament. En aquesta entrevista, Lailla denuncia la manca d’inversió en la mobilitat i els equipaments de Sarrià – Sant Gervasi. També reclama una casa de cultura i un augment dels habitatges de lloguer social al districte.
Com va ser el moment, ara fa mig any, en què Jordi Martí va fer un pas al costat i li va proposar oficialment ser la nova presidenta del districte?
Va ser emocionant perquè jo soc veïna de Sarrià i sempre he estat vinculada a les activitats que s’han fet al districte. Tot i ser regidora adscrita a Nou Barris, seguia molt la política municipal sobretot d’aquí. És un honor poder presidir Sarrià – Sant Gervasi, on, a més, Junts per Barcelona té uns resultats molt bons.
En el moment d’assumir el càrrec, Martí li va donar algun consell?
No, el Jordi és molt generós amb això. Sí que ens està acompanyant, però crec que és prou generós per a no donar consells.
Què és el que més gaudeix de servir al districte?
L’escalf de la gent. Una cosa que hem fet -com qualsevol regidor, i sobretot en el nostre cas que som un equip amb deu persones- és poder parlar amb molts veïns i veïnes, entitats, associacions, escoles, AFAs… És gratificant la sensació d’agraïment per part de les persones, perquè les visites, les escoltes i et poden fer propostes. Sentir-te acollit al districte és una de les millors sensacions i de les coses bones de fer de regidor.
I el que menys?
La sensació de poder fer poques coses. Tot i tenir la majoria, bones propostes programàtiques i creure en la potencialitat del districte, adonar-te que estàs a l’oposició. Malgrat que tenim la presidència del districte i un equip molt nombrós, no podem implementar aquelles coses que votem al Plenari o que creiem que són bones per als veïns.
Com ha estat la relació amb la regidora del districte, Maria Eugènia Gay, els primers sis mesos de mandat?
Bona! Crec que, pensem com pensem, hem de ser persones rigoroses, honestes i responsables. Per tant, puc dir que la relació amb la regidora, la resta de l’equip municipal i l’equip tècnic del districte és bona i cordial. No ho concebo d’una altra manera.
Tenint en compte que Junts és la primera força municipal de l’Ajuntament i en les darreres eleccions es va imposar a l’Eixample, les Corts, Sarrià – Sant Gervasi i Gràcia, quina és la salut actual del partit a Sarrià – Sant Gervasi?
Al districte és bona. Tenim un equip municipal consistent, que funciona, amb gent amb molt talent i moltes vinculacions al territori que representa. En aquests sis mesos que he estat treballant amb ells m’han demostrat que realment són referents de les seves associacions i entitats i veïns del territori. Som persones treballadores, preocupades pel districte i, per tant, la salut de Junts al districte, però també a Barcelona, és bona.
En les darreres eleccions autonòmiques, Vox va ser la quarta força al districte. Quina és l’estratègia de Junts per fer front a l’increment de l’extrema dreta?
Jo crec que ja no és només l’estratègia d’un grup municipal o d’un partit, sinó que les estratègies han de ser compartides. Per això s’ha fet un cordó democràtic per tal de no donar viabilitat, ni sortida, ni avalar discursos com els que sentim, malauradament massa vegades per part del grup de Vox. Aquí al districte les peticions que fan estan fora de lloc i falten al respecte. Jo crec que és bo i sa no donar-los la paraula més enllà del que els correspon. Ara, sí que és cert que això no ens ha de servir per no buscar una estratègia més enllà, perquè si estan al Plenari és perquè la gent els ha votat i, per tant, ens haurem d’esforçar molt més tots els altres grups municipals per tal de tornar a recuperar la confiança d’aquestes persones que s’han perdut i han anat cap aquests vots extrems.
Com s’està preparant Junts per afrontar les pròximes eleccions municipals del 2027? Van guanyar les últimes amb la figura de Xavier Trias. Ara hauran d’elevar un nou lideratge. Creu que Jordi Martí seria un bon alcaldable?
Barcelona és una ciutat que és important, ha de ser capital, té capacitat, una visió universal i un lloc al món destacable. A Junts per Barcelona si d’una cosa anem sobrats és d’amor per la ciutat, per tant, qualsevol de les persones que són al grup municipal serien un gran candidat, també el Jordi Martí.
Quin és el principal problema de Sarrià – Sant Gervasi? On cal posar l’accent de les prioritats al districte?
Sarrià – Sant Gervasi és un districte que, malauradament, viu sota un prejudici constant. Som un dels districtes que té una de les rendes per capita més altes de la ciutat. Per això sembla que aquí no necessitem que es cuidi l’entorn en què vivim. El que no podem tenir és un districte que està a la cua de les inversions. Hem de creure en la potencialitat del districte, cosa que no fa el PSC, ni el Govern de la ciutat. Tenim un districte amb mil activitats culturals que hauríem de potenciar. A més, som el districte del talent i el coneixement, tenim comerç de proximitat, moltes noves famílies residents, escoles i universitats, centres que cuiden les persones vulnerables, emprenedors, famílies joves, persones grans, i tot això cal remarcar-ho. Tot això és el que hem de cuidar, perquè és un districte molt valuós. A més, té una riquesa natural diferent de molts altres llocs de la ciutat, amb el Parc Natural de Collserola. Tot això és una diversitat que creiem que cal cuidar i és una de les coses que diferencia el projecte de Junts del projecte del senyor Collboni. El seu és anar seguint, anar gestionant mínimament el districte, però sense creure realment que cal fer inversions.
“Hem de creure en el potencial del districte, cosa que no fa el PSC. Gestionen mínimament Sarrià-Sant Gervasi sense creure realment que cal fer inversions”
La crisi de l’habitatge és una de les principals problemàtiques que travessa la ciutat de Barcelona. Què cal fer per pal·liar els seus efectes en el cas de Sarrià – Sant Gervasi?
Amb el tema de l’habitatge hem de ser molt seriosos, no podem anar venent cortines de fum. No pot sortir el senyor Illa prometent 50.000 habitatges, que ja havia promès el senyor Montilla fa anys quan era president de la Generalitat, i ara continuem amb això. M’agradarà veure de tots aquests habitatges, quants venen al nostre districte. Tenim alguns barris del districte -el Farró, Vallvidrera el Tibidabo i les Planes i les Tres Torres- que no tenen cap habitatge de lloguer social assequible. Si de 9.000 habitatges de lloguer social assequible distribuïts per la ciutat, al districte només en tenim 93, hi ha alguna cosa que falla. Hem de fugir de les grans proclames. Els grups municipals que tant parlen d’habitatge són els que no han donat cap solució i ara estem com estem. M’agradarà, al final de la legislatura, passar comptes, de tot això que anuncien què és el que ha quedat.
En el darrer acte per als afiliats de Sarrià – Sant Gervasi va coincidir amb Martí sobre la importància de “desgastar” el govern de Collboni. De quina manera?
És demostrar que no estan fent res més enllà que cobrir l’expedient. Són un Govern en minoria, això han de tenir-ho molt clar. Aquí al districte, concretament, estan en una minoria absolutíssima. Amb això han de ser més humils del que són i més conscients del pes que tenen, ja que estan al Govern amb un pacte gairebé antinatural. El Govern de Collboni es desgasta sol, per la falta d’il·lusió i d’esperança en la ciutat. Van fent-se fotos i anunciant actes, però, a l’hora de la veritat, fan només aquelles coses que ens permeten funcionar com a ciutat, però sense generar cap il·lusió a la ciutadania.
“El govern de Collboni es desgasta sol, per la falta d’il·lusió i d’esperança en la ciutat”
En aquest mateix acte va assegurar que Sarrià – Sant Gervasi és un districte “castigat” i que els principals problemes són la mobilitat, la manca d’inversió i la manca d’equipaments. Quina creu que n’és la causa?
Si bé paguem molts impostos, el que rebem en equipaments públics és molt poc. En temes de mobilitat, som l’entrada de la ciutat, i no es pot anar arreglant la Via Augusta a pedaços, cal un projecte que l’integri tota. Nosaltres reclamem la cobertura de la Via Augusta entre Hort de la Vila i la plaça Borràs, creiem que és una fractura que trenca el districte completament i ens permetria guanyar molt d’espai per al veïnat. Així mateix, tenim moltes escoles, però no hi ha cap pla de mobilitat que permeti planificar-ho, sobretot en les hores puntes. Tenim una xarxa de transport públic que no dona resposta. I en temes d’equipament, tenim barris com les Tres Torres, on no hi ha ni equipatge social ni escola bressol. Siguem conscients de tot això i mirem bé què necessiten els veïns perquè l’Ajuntament hi doni remei. És des d’aquesta perspectiva que jo deia que és un districte castigat.
Els problemes de mobilitat i l’aïllament dels barris de muntanya ha estat una de les qüestions més denunciades pel veïnat durant els darrers consells de barri i plenari del districte. Quines actuacions tenen previstes per millorar la integració d’aquests barris al districte?
Aquí s’han de fer dues accions paral·leles. Primer, buscar de quina manera podem connectar millor no els barris, sinó els serveis que encara tenim per sota la ronda de Dalt i que poden necessitar els veïns dels barris de muntanya. Però, també estem en un àmbit forestal com el Parc Natural de Collserola, que és una riquesa i cal cuidar-lo. Tenim el Parc de l’Oreneta que està molt deteriorat. No podem tenir les zones forestals d’aquesta manera.
Creu que actualment hi ha un problema de seguretat a Sarrià – Sant Gervasi tal com defensen alguns grups polítics de l’oposició?
Som un dels districtes amb el número més alt d’entrades a domicili i la percepció d’inseguretat dels veïns i les veïnes és alta. Aquesta sensació d’inseguretat s’agreuja per la manca d’il·luminació d’alguns carrers i zones d’aparcament. També amb la deixadesa de molts espais, on hi ha pals de fusta que entorpeixen les voreres. Tota aquesta sensació de deixadesa i inseguretat va calant en els veïns i les veïnes. És un dels problemes, tal com reflecteixen les dades, que hem d’afrontar d’una manera molt més clara.
Poc després de la seva inauguració, l’esperada Biblioteca J.V. Foix de Sarrià va generar polèmica per les limitacions dels horaris d’obertura i la distribució de l’espai. Tenint en compte que es tracta del districte amb més densitat d’escoles d’Europa, creu que estan justificades les reclamacions del veïnat?
Fer una biblioteca no és fer-la perquè si, sinó perquè hi ha una necessitat que reclamen els veïns i les veïnes. La Biblioteca de Sarrià és d’aquells equipaments que durant més anys s’ha estat reclamant en tots els espais possibles. Per tant, primer ho hem de celebrar. Però és veritat que som el districte més dens en alumnat en edat escolar i cal oferir espais que siguin útils per a les seves necessitats. El que no podem fer és focalitzar-nos en un tipus de biblioteca que sigui un lloc més de pas que no per quedar-t’hi. També per a la gent gran les biblioteques són espais de socialització, tranquil·litat, de fer xarxa i un refugi climàtic a l’estiu. És bo que hi hagi aquest espai perquè les persones grans puguin entrar a llegir un llibre amb tranquil·litat. Però el mobiliari tampoc acompanya. Tot això són coses sobre les quals cal reflexionar i el Govern ha de fer l’esforç de poder-la adaptar a les necessitats dels veïns i les veïnes.
“El Govern ha de fer l’esforç d’adaptar la Biblioteca de Sarrià a les necessitats dels veïns i les veïnes”
Aquest any, el barri de Sarrià no ha pogut gaudir de la cercavila de Sant Medir per falta de participació, la comissió de Festa Major busca voluntaris i els Castellers de Sarrià reclamen la carpa provisional. Hi ha una manca de suport a la cultura popular del districte?
És evident! Nosaltres això ho hem reclamat. De fet, vam poder anar a les festes de Sant Medir i vam trobar molt a faltar la recepció de les colles, que aquest any, malauradament, l’Ajuntament no ha volgut fer. Un país i una ciutat es basen en la seva riquesa, la seva llengua i la seva cultura popular. Si no entenem i defensem això, no ens en sortirem. Al districte tenim una riquesa important de participació social i d’entitats que ens donen aquest vincle que ens fa sentir barri, ens fa sentir districte i ens fa sentir ciutat. És una llàstima que tinguem els Castellers de Sarrià assajant a la plaça del Consell de la Vila i que quan plou, no ho puguin fer. Una vegada més ja temem que començarà la pròxima temporada castellera i no hauran pogut assajar a la carpa, que és un espai provisional, promesa des de fa com a mínim sis mesos. No podem tenir els gegants a la Seu del Districte, ens mereixem una casa de cultura perquè som un districte ric en cultura. Nosaltres volem un districte que sigui per viure-hi, però també per viure’l i tenim la riquesa perquè això sigui així. No demanem, exigim a l’Ajuntament que es posi de costat de la cultura popular. L’Administració ha d’estar al teu costat, no davant teu. I en termes de cultura popular no és així.
“Volem un districte que sigui per viure-hi però també per viure’l”
De què està més orgullosa en els sis mesos que porta en el càrrec de regidora?
(Riures) És difícil, tinc grans moments. Sobretot quan acabem cadascun dels plens, les propostes que hem treballat les hem pogut parlar amb els veïns i t’agraeixen que hagis fet el pas. D’això em sento contenta, de la participació que pots aportar al districte. Per exemple, acompanyar els Reis d’Orient el dia de la cavalcada o celebrar els casaments a la seu. Són moments molt bonics que els regidors tenim una sort immensa de poder fer. I també de l’equip que tinc.
