Comunicació
Marta Royo
Farcells carregats a l’esquena. Vigilar a dreta i esquerra, estendre la mercaderia a terra. Estar a l’aguait per si ve la Guàrdia Urbana i córrer. Sempre córrer. Gent que va sortir corrents dels seus llocs de naixement per augmentar les seves opcions a sobreviure i que hauran vist morir a prop seu a molts companys de viatge en la travessia que han hagut de fer fins a arribar als nostres carrers. Són els manters i, de vegades, formen part del mobiliari urbà, perquè molts ni els veuen perquè miren cap a un altre costat.
No els he comprat mai res, però a partir d’ara potser m’ho repenso. Tothom tranquil que no incompliré cap normativa i més en aquests temps que corren!
Per millorar les condicions de vida, des del Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona un grup de 300 venedors ha llançat la seva primera col·lecció de moda amb l’ajuda de PlayGround Do i amb el lema Roba legal feta per gent il·legal. Els seus somnis i el seu viatge des del Senegal estan serigrafiats per ells mateixos en sis dissenys molt vistosos sobre sis samarretes, dues dessuadores i una bossa. Tot confeccionat en bones condicions laborals en cotó ecològic i de comerç just.
Alternatives als productes d’imitació i de mala qualitat. Es nota que hi han treballat, que s’han format i que volen millorar les seves vides demostrant la seva creativitat, l’esforç i la responsabilitat. No obstant això, l’existència de la cooperativa i que hagin obert una botiga al Raval no vol dir que deixi d’existir la venda ambulant (i il·legal) als carrers de Barcelona.
“Si mires a una persona com un analfabet, gairebé com un animal, és lògic que et sorprenguis quan té una idea”, ho diu Lamine Sarr, el poeta, com anomenen a aquest senegalès que va arribar fa 10 anys i que és una de les cares visibles del Sindicat.
La legalitat des de la il·legalitat no pot ser millor com a concepte creatiu, però de vegades malauradament, pot fer més una foto d’una influencer a Instagram que tots els esforços d’un no conegut. Sovint esforços que no es veuen. El recent cas de Dulceida, la influencer de moda, acusada de treure profit d’uns nens d’un poblat africà, ha fet que s’hagin de justificar per una feina que segons ella mateixa ha dit, s’infravalora contínuament. Per cert, quin màster has d’estudiar per ser influencer i que et patrocinin viatges a l’Àfrica per anar-hi a estudiar anglès? Oh, my God!
Qualsevol producte o servei pot tenir la seva campanya de publicitat. Si el Top Manta n’ha ideat una, també la pot idear el comerç, l’advocat o l’autoescola. Oi que m’enteneu?
Siguis qui siguis, aquí cinc pistes per poder tenir una campanya de publicitat exitosa:
—Tingues molt clar el què has de dir – missatge clau a comunicar
—Pensa en com dir-ho – d’una forma creativa
—Traspassa-ho a un bon titular – que encisi, que sorprengui
—Arrodoneix-ho amb un disseny gràfic ben treballat – que sigui molt visual
—I… a difondre-ho ben alt i ben fort
Igual que han fet aquests nois del Senegal…
Marta Royo i Espinet és economista i publicitària. www.mosaiking.com
