26.3 C
Sant Gervasi
| Divendres 27 de maig de 2022 |
Publicitat

Un hort urbà a les Tres Torres per renéixer després de les drogues

És el primer jardí-hort a la ciutat que utilitza el treball acompanyat amb teràpies perquè el procés de recuperació sigui satisfactori

Publicitatspot_imgspot_img
Publicitat

Reportatge

Sergi Alemany

“Em dic Laura i no tinc cap problema en què digueu el meu nom a l’article, al contrari.” La Laura va perdre fa uns anys la feina per una addicció a la droga. Treballava com a cambrera al bar d’una universitat, on reconeix que li agradaria tornar algun dia. Casualment, avui és ella l’encarregada de preparar el cafè en la pausa que fa amb els seus companys de teràpia: “Trec galetes?”, pregunta.

Explica que venir cada matí a l’hort és una “alliberació” per ella, perquè així pot sortir del centre on resideix actualment i tornar a tenir “horaris i activitats.” El temps lliure és fatal en les persones que miren de deixar enrere una addicció.

Un petit oasis enmig de les Tres Torres

Publicitat

A dia d’avui la Laura és una més de la desena de persones que formen part del projecte Fènix, una iniciativa de la Fundació ABD que es desenvolupa al jardí del Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) a les Drogodependències de Sarrià, en un espai cedit per l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Aquí, envoltats de 1.000 metres quadrats de terra, treballen cada matí per deixar enrere les seves addiccions i recuperar a poc a poc les habilitats personals afectades pel consum de drogues, principalment l’alcohol. Sí, la droga ‘legal’ que tots tenim més a l’abast. També hi ha qui s’hi adreça per consum de cocaïna i cànnabis.

Edgar Peñas és el tècnic del projecte del Jardí Fènix © Frederic Esteve

Un problema amb l’alcoholèmia, en aquest cas no seu, sinó de la seva mare, va portar a l’Edgar Peñas a descobrir la feina que es fa des dels centres de seguiment a les drogodependències. Format en enginyeria tècnica agrícola, dinamitzador comunitari i formador per ocupació, fa tres anys va decidir arrencar com a tècnic el projecte Fènix en aquest hort urbà terapèutic situat, com un petit oasi enmig de les Tres Torres, al carrer Dalmases.

La Karen i l’Edgar coordinen junts el projecte © Frederic Esteve
Publicitat

“Això abans era un jardí amb males herbes”, comenta la coordinadora del CAS Sarrià, Karen Nadal. S’havien iniciat projectes semblants però no tenien continuïtat, i el centre necessitava algú com l’Edgar que “no es limités a plantar flors i verdures amb ells.” Ara hi ha unes pautes. Començant per la puntualitat a l’hora d’arribada: les 9 h del matí. Exercici físic. Responsabilitat. Compromís. Presa de decisions. I una norma sagrada! Prohibit parlar de consum. De droga.

Una problemàtica amagada

“Habitualment, aquests centres han estat en plantes baixes i molt amagats”, recorda l’Edgar, que no només treballa l’agricultura terapèutica amb el grup en aquest tros de terreny, sinó que promou sortides pel barri i més enllà, com per exemple quan van anar a espigolar un camp al Baix Llobregat amb la gent d’Espigoladors.

Des del Jardí Fènix treballen a través de les plantes perquè persones que s’han enganxat a la droga puguin recuperar el seu estat físic i mental anterior a l’addicció, i tornar al món laboral. Ho complementen amb sessions terapèutiques amb diverses professionals, que es fan al mateix CAS Sarrià, i amb l’atenció mèdica que cada persona rep del seu metge de capçalera. “Aquí, si volen, poden venir usuaris de tot Catalunya”, apunta la Karen.

Espai de l’hort preparat per plantar verdures d’hivern © Frederic Esteve

El perfil de persona usuària d’aquest servei és el d’un home o dona entre 30 i 50 anys. A diferència d’altres espais, aquí es reserven places només per a dones. “Treballar la perspectiva de gènere no és tenir una plaça lliure i adjudicar-la a un home; aquí, si la plaça d’una dona no s’omple, es reserva a l’espera que aparegui”, puntualitza la Karen. Un problema dels centres de tractament és l’arribada molt minoritària de la població femenina, un 20% del total de visites.

Renéixer per començar una nova vida

La idea és que les persones que entren a formar part de la comunitat del Jardí Fènix s’hi estiguin un any i en surtin rehabilitades. “Renaixeran del seu estat per començar una nova vida, el missatge és molt directe”, explica l’Edgar, que va proposar el nom del projecte pensant en el Fènix, l’animal mitològic que reneix de les cendres.

Teràpia entre jardineria i hort al Jardí Fènix © Frederic Esteve

A Barcelona, el Jardí Fènix és el primer jardí-hort que utilitza el treball acompanyat amb teràpies perquè el procés de recuperació sigui satisfactori. L’Edgar, que va deixar enrere la seva vida professional vinculada a la revista musical Mondosonoro i a l’empresa de màrqueting Tengo Un Trato —n’era el director— per treballar “en el sector social”, confia que aquest projecte pugui ser l’espurna que faci que tots els barris de la ciutat observin que “necessiten més verd.”

Espai que ocupa el Jardí Fènix entre els carrers Ganduxer i Escoles Pies © Frederic Esteve

Trepitjar el Jardí Fènix és molt més que visitar un espai de rehabilitació per consum de droga. És posar els peus en un refugi climàtic, un espai de biodiversitat, de coneixement de l’agricultura local on… com diu l’Edgar només hi falta “una gallina” per tancar el cercle de permacultura.

“Aquí les energies flueixen cap amunt”

“Aquí les energies flueixen cap amunt”, apunta una de les persones usuàries, que prefereix mantenir l’anonimat. L’últim que han recollit de l’hort són albergínies, pebrots, carbasses i… llimones. “El llimoner funciona tot l’any.” La teràpia, per sort, ara també.

Subscriu-t'hi

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu?

PDF per 30€ l'any
PDF + PAPER per 45 € l'any

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.