Publicitat

Un pla per impulsar la Bonanova

"És hora de revitalitzar Sant Gervasi-la Bonanova i retornar-li l’esplendor que mereix", escriu Montse Cantín (Junts)

Publicat el 2.11.2024 13:20 · Actualitzat el 2.11.2024 13:20

Opinió política

Montse Cantín, Junts

Sant Gervasi-Bonanova, un barri amb una rica història i un potencial immens, necessita urgentment un pla de mandat que respongui a les seves necessitats actuals i futures. Des de Junts per Catalunya-Trias per Barcelona, demanem que aquest pla sigui acceptat i, sobretot, executat amb determinació.

Permetin-me fer un recorregut per la història de La Bonanova. De la Barcelona modernista, fora muralles, a la Bonanova d’avui han passat 100 anys, i el barri s’ha transformat molt. Originalment, era una vila on es van construir grans cases modernistes per als estiuejants de la Barcelona emmurallada. Aquestes grans cases van deixar pas, 40 anys després, a seus empresarials i de salut, i a noves escoles laiques de línia pedagògica moderna, liberal i catalanista. La Bonanova, sent un barri amb història de vila, era en aquell moment nou i jove al mateix temps; en són testimoni els edificis d’alguns carrers com ara Mandri.

Publicitat

Als anys vuitanta i noranta, arriben les noves infraestructures. La Barcelona olímpica amb la ronda del Mig, els Túnels de Vallvidrera i la ronda de Dalt, al nord de la ciutat. Però 20 anys més tard, als 2000, la Bonanova és bàsicament un barri d’entrada i sortida de Barcelona, on s’acumula una densitat viària per la qual no ha estat preparada. Com en altres barris de Barcelona, aquí les transformacions per la ciutat no han sabut cuidar els detalls.

“Com en altres barris de Barcelona, aquí les transformacions per la ciutat no han sabut cuidar els detalls”

Mirant de posar-hi algunes solucions, amb l’alcalde Xavier Trias arriba la remodelació de Balmes i General Mitre, i es plantegen nous projectes per repensar la Bonanova fent visible la història de l’antiga vila. Però amb els governs d’Ada Colau i Jaume Collboni tot queda aturat. Aquells veïns joves dels cinquanta s’han fet molt grans; i els joves d’ara marxen a altres barris i ciutats més assequibles. El barri amable va desapareixent.

Avui, el 2024, el panorama és desolador. A pesar del dinamisme quasi frenètic d’empreses, escoles, universitats i centres de salut, seguim amb la mínima inversió pública i el barri ha col·lapsat sense cap esforç econòmic ni aspiracional. La mobilitat és un caos: s’espera amb infinita paciència la Línia 9, que els ha servit d’excusa per anar passant sense fer res. L’espai públic està malmès i els parcs, abandonats.

“No hi ha un compromís seriós amb Sant Gervasi de Cassoles i la plaça Frederic Soler; o amb l’Avinguda Tibidabo i el Tramvia Blau”

No hi ha un compromís seriós amb Sant Gervasi de Cassoles i la plaça Frederic Soler; o amb l’Avinguda Tibidabo i el Tramvia Blau. Cap solució innovadora sobre la taula pel que fa a la gran qüestió que és la mobilitat escolar o per fer compatible l’ús de les motocicletes amb l’alliberament d’espai pels vianants. El Govern dels socialistes no sembla tenir cap idea per adequar els espais públics a la nova realitat.

La Bonanova necessita urgentment un pla de mandat pel barri, amb pressupost i calendari, que expliqui què poden esperar els veïns del seu govern. És hora de revitalitzar la Bonanova i retornar-li l’esplendor que mereix.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Què hauria escrit Montserrat Roig sobre el món d’avui?

No només enyorem l’escriptora que va ser. També enyorem els llibres que no ha escrit. Les interpel·lacions capcioses que no ha arribat a fer. N’enyorem la intel·ligència aguda i esmolada, que ens hauria ajudat a interpretar aquest temps convuls.

El Món Atlàntic: l’imperialisme modern entre tres continents

Tradicionalment, les poblacions s’expandien per àrees contigües, però la volta do mar, descoberta pels portuguesos i adoptada pels espanyols, va impulsar l’exploració oceànica del segle XVI i va iniciar el que els historiadors anomenen el món atlàntic

Mor Jordi Madern, ànima de les pastisseries Foix i cosí del poeta

Personatge entranyable a Sarrià, ens ha deixat aquest divendres

La llum sobre l’abisme: la poètica del dol a “Relíquia” de Pol Guasch

Escrit des d’un "jo" vulnerable i exposat, "Relíquia" neix d'una premissa colpidora: el suïcidi del pare quan el narrador tenia només quinze anys
spot_img

Què hauria escrit Montserrat Roig sobre el món d’avui?

No només enyorem l’escriptora que va ser. També enyorem els llibres que no ha escrit. Les interpel·lacions capcioses que no ha arribat a fer. N’enyorem la intel·ligència aguda i esmolada, que ens hauria ajudat a interpretar aquest temps convuls.

El Món Atlàntic: l’imperialisme modern entre tres continents

Tradicionalment, les poblacions s’expandien per àrees contigües, però la volta do mar, descoberta pels portuguesos i adoptada pels espanyols, va impulsar l’exploració oceànica del segle XVI i va iniciar el que els historiadors anomenen el món atlàntic

Mor Jordi Madern, ànima de les pastisseries Foix i cosí del poeta

Personatge entranyable a Sarrià, ens ha deixat aquest divendres

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí