Arquitectura a Sant Gervasi
Jaume de Oleza
Sant Gervasi és un dels tres barris dels quals en el seu dia, es va dividir l’antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, corria l’any 1879. Però va ser a mitjans del segle XIX, que van proliferar en aquest territori una gran quantitat de cases i residències d’estiueig, que li van marcar un cert caràcter de zona residencial. Algunes d’aquestes viles o residències encara avui dia segueixen existint.
L’any 1897 Sant Gervasi de Cassoles es va annexionar i va passar a formar part de la ciutat de Barcelona, construint-se anteriorment cap al segle XVI la Vil·la Florida, una masia fortificada que tenia a tot el seu voltant, un despoblat de camps de cultiu i conreu. Van passar els anys i en aquesta mateixa finca va arribar a situar-se un convent, fins que l’any 1723 la família Sivilla adquireix la propietat, reformant i transformant-la, i es passa a dir Torre Sivilla. El 1899, ja formant part de la ciutat de Barcelona, els nous propietaris de la torre, la família Müller la transformen substancialment. L’arquitecte Josep Azemar i Pont, realitza una reforma integral de la torre tant en la seva distribució com en el seu aspecte exterior, tot dotant-la d’una imatge més acord amb els temps moderns. Un estil modernista en plena transició amb el noucentisme de l’època. La torre passa de ser una finca agrícola per convertir-se en una residència senyorial, canviant el seu nom per l’actual, Vil·la Florida. Cap a l’any 1944 és llogada per la Direcció General de Sanitat de l’ Estat, convertint-la en escola de puericultura de la ciutat de Barcelona. Nom que encara es pot veure a la reixa d’entrada de la finca.
Amb el transcurs del temps, la torre es va quedant obsoleta i es va degradant, fins que l’any 2004 l’Ajuntament de Barcelona se’n fa càrrec, obre els jardins al públic i la rehabilita per ubicar l’actual Centre Cívic de Sant Gervasi i més endavant amb la construcció de la biblioteca Joan Maragall habilita l’accés pel carrer Sant Gervasi de Cassoles.
Vil·la Florida té una llarga història, una història que sens dubte ens ajuda a apreciar, a l’entrar en els seus jardins, l’arquitectura i la cronologia d’aquesta antiga vil·la. Un cop en el seu interior podrem ser espectadors d’un dels últims testimonis d’aquell antic terme municipal de Sant Gervasi de Cassoles. Entrar en el seu jardí romàntic, al mig del carrer Muntaner i poder tenir un petit oasi de tranquil·litat i serenitat, representa un luxe per als habitants del barri. Un reducte que ens ofereix poder seure en qualsevol dels seus bancs, i aïllar-nos per un moment de l’agitació d’aquesta ciutat. Una certa tranquil·litat que ens farà ser partícips d’un espai amb més de tres segles d’història.
Jaume de Oleza és arquitecte, www. controller.cat
