Publicitat

Una arquitectura amb molta història: Vil·la Florida

spot_img

Publicat el 6.6.2016 10:00

Arquitectura a Sant Gervasi

Jaume de Oleza

Jaume de OlezaSant Gervasi és un dels tres barris dels quals en el seu dia, es va dividir l’antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, corria l’any 1879. Però va ser a mitjans del segle XIX, que van proliferar en aquest territori una gran quantitat de cases i residències d’estiueig, que li van marcar un cert caràcter de zona residencial. Algunes d’aquestes viles o residències encara avui dia segueixen existint.

Publicitat

L’any 1897 Sant Gervasi de Cassoles es va annexionar i va passar a formar part de la ciutat de Barcelona, construint-se anteriorment cap al segle XVI la Vil·la Florida, una masia fortificada que tenia a tot el seu voltant, un despoblat de camps de cultiu i conreu. Van passar els anys i en aquesta mateixa finca va arribar a situar-se un convent, fins que l’any 1723 la família Sivilla adquireix la propietat, reformant i transformant-la, i es passa a dir Torre Sivilla. El 1899, ja formant part de la ciutat de Barcelona, els nous propietaris de la torre, la família Müller la transformen substancialment. L’arquitecte Josep Azemar i Pont, realitza una reforma integral de la torre tant en la seva distribució com en el seu aspecte exterior, tot dotant-la d’una imatge més acord amb els temps moderns. Un estil modernista en plena transició amb el noucentisme de l’època. La torre passa de ser una finca agrícola per convertir-se en una residència senyorial, canviant el seu nom per l’actual, Vil·la Florida. Cap a l’any 1944 és llogada per la Direcció General de Sanitat de l’ Estat, convertint-la en escola de puericultura de la ciutat de Barcelona. Nom que encara es pot veure a la reixa d’entrada de la finca.

Publicitat

Amb el transcurs del temps, la torre es va quedant obsoleta i es va degradant, fins que l’any 2004 l’Ajuntament de Barcelona se’n fa càrrec, obre els jardins al públic i la rehabilita per ubicar l’actual Centre Cívic de Sant Gervasi i més endavant amb la construcció de la biblioteca Joan Maragall habilita l’accés pel carrer Sant Gervasi de Cassoles.

Vil·la Florida té una llarga història, una història que sens dubte ens ajuda a apreciar, a l’entrar en els seus jardins, l’arquitectura i la cronologia d’aquesta antiga vil·la. Un cop en el seu interior podrem ser espectadors d’un dels últims testimonis d’aquell antic terme municipal de Sant Gervasi de Cassoles. Entrar en el seu jardí romàntic, al mig del carrer Muntaner i poder tenir un petit oasi de tranquil·litat i serenitat, representa un luxe per als habitants del barri. Un reducte que ens ofereix poder seure en qualsevol dels seus bancs, i aïllar-nos per un moment de l’agitació d’aquesta ciutat. Una certa tranquil·litat que ens farà ser partícips d’un espai amb més de tres segles d’història.

Jaume de Oleza és arquitecte, www. controller.cat

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Neix la Copa Sarrià, un torneig per fer barri a través del futbol

Organitzada per exalumnes del Sant Ignasi, comptarà amb la participació de vuit equips masculins de Sarrià-Sant Gervasi i espera ser un espai de trobada per a tot el veïnat

L’AV Bonanova celebra el 50è aniversari amb un concert

L'Orquestra Simfònica Vozes amenitzarà la celebració de la plataforma veïnal, que enguany també serà reconeguda amb la Medalla d'Honor de Barcelona

Festa Major de Sant Gervasi – la Bonanova 2025: el programa amb totes les activitats

Del 5 al 15 de juny la plaça de la Bonanova s'omple de cultura popular, música, activitats infantils, àpats populars i espectacles per a tots els públics

L’Ajuntament descarta un nou CAP a la Bonanova per aquest mandat

Els veïns defensen que és un barri amb una "població envellida" amb dificultats per desplaçar-se fins al centre de Vallcarca
spot_img

Millores de l’accessibilitat a 4 punts dels barris de muntanya

Les actuacions es faran als carrers de Marmellà, Guerau de Liost, Claudi Sabadell i Roma

El cabusset: un ocell aquàtic que resideix tot l’any a Catalunya

És un excel·lent bussejador, ja que se submergeix durant 15-20 segons sota l'aigua i pot arribar fins a 20 metres per buscar aliment, petits peixos, nimfes d'insectes aquàtics i mol·luscs

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]