Economies Alternatives
Ruth Mellado
Com va néixer el projecte?
El projecte va néixer per inquietuds meves personals i professionals perquè sóc enginyer tècnic forestal i sempre tinc la part social activa: vaig ser voluntari de jovenet i escolta, i després vaig fer un projecte al Brasil amb nens al carrer, sobre pedagogia forestal. Era la part pràctica de la diplomatura. Del 2004 al 2012 vaig estar treballant en diferents projectes i col·lectius diversos amb gent amb problemes de drogues o reclusos, fins que el 2013 em vaig trobar a l’atur. En pensar què podia fer em vaig apropar a Barcelona Activa, per informar-me i formar-me, i vaig cursar un postgrau en emprenedoria social. Fins i tot vam guanyar un premi de la Caixa!
En els seus inicis el projecte va néixer per donar sortida a joves en risc d’exclusió: menors o d’institucions socials. A més, hi ha una manca de gestió dels boscos a Catalunya i el projecte podia donar sortida a dues necessitats alhora.
Els joves al principi van arribar de formacions dins de projectes de Garantia Juvenil, com de la Fundació Èxit o del programa Intermèdia. Així vam començar, fent projectes de formació específica, però vam veure que no podíem seguir perquè és un sector molt competitiu i els preus són molt baixos. Vam assumir molta feina i vam crear un forat econòmic perquè la gent tenia poca experiència, així que vam canviar el pla estratègic i vam passar a oferir a les empreses privades un projecte de RSC (Repsonsabilitat Social Corporativa), dins el món dels que creen impactes social i mediambiental. Així, les empreses ens paguen un preu just per fer aquesta feina i a més creem oportunitats laborals, sense la tensió d’abans, i fem la feina.
També ens estem aliant molt amb ajuntaments, amb una política de contractació ètica i mediambiental. Els ajuntaments també compleixen els terminis de pagament i no ens creen problemes de tresoreria perquè nosaltres som una empresa petita.
Una altra línia que hem iniciat és la creació d’esdeveniments de Team Building (cohesió de grup) al bosc. Els treballadors de les empreses passen una jornada amb nosaltres a Collserola, i així creem vincle emocional. També fem neteja de parcel·les per a les veïnes, li diem social garden.
Participen els teus treballadors forestals?
Sí, ells expliquen quines tasques s’han de fer i com. En aquestes jornades oferim menjar, en el nostre equip hi ha un cuiner i fa barbacoes o paelles amb productes locals (Can Calopa, la verdura de Collserola o productes de l’economia social i solidària). Això vam començar fa un parell d’anys i funciona.
Això funciona millor que la gestió dels boscos?
No, les dues coses alhora. Això compensa la petjada ecològica de les empreses i també treballem en l’aliança amb ajuntaments o altres entitats que treballen al bosc.
Treballeu amb empreses d’inserció?
La majoria d’elles es dediquen a la jardineria i fan alguna cosa de forestal puntualment. Col·laborem amb algunes d’elles com Fupar, Idaria, Multiolea. També en els emportem a treballar a Alemanya, perquè jo sóc d’allà, i això és una cosa que hem fet des del principi. Quan ve la primavera i l’estiu ens passem uns mesos treballant allà. És una gran experiència pels joves perquè surten de la seva zona de confort i s’espavilen.
Però segurament no parlen alemany, no?
No, però tenim una persona allà que els parla en castellà.
Tot i la teva formació, vas triar el sector forestal pel benefici terapèutic?
Els boscos tenen valor terapèutic, està contrastat i documentat. I això també era una idea per ajudar els joves a sortir de l’atur o del fracàs escolar… formar-los i donar-los objectius vitals. Hi ha molts joves que no saben què fer amb la seva vida. Fa un parell d’anys vam entrar en contacte amb el centre de menors Mas Pins, a Collserola, però ho tenen molt complicat perquè no tenen documentació (tenen permís de residència però no de treball). Va ser un projecte pilot d’èxit. L’Institut Vall d’Hebron, que també fa formació en gestió forestal, ens ajuda amb la formació. De fet, un noi de pràctiques que aviat contractarem, s’està formant aquí.
Com t’arriben i selecciones els joves que formen part del projecte?
La majoria m’han arribat des de formacions de Fundació Èxit o Intermèdia. Ells tenien un projecte singular de formació i ens van contractar per fer-lo. També de la Fundació Putxet i de centres de menors, i per últim autocandidatures.
L’objectiu de Social Forest és créixer com a empresa o apujar les insercions laborals?
Són les dues línies. Volem ser pont però també tenim la previsió de créixer en plantilla, tot i que això està lligat al fet que més empreses privades ens donin feina. També és cert que per treballar al bosc has de tenir ADN de bosc. Hem tingut moltes experiències de gent que dura un o dos dies treballant-hi… Amb les formacions, volem donar-los eines per trobar feina i que la mantinguin és una mena de coaching forestal. Si volen seguir formant-se els acompanyem, com ha passat en algun cas.
La majoria te’ls quedes a l’empresa?
Una temporada sí, després de l’experiència laboral alguns es queden i altres no.
Teniu beneficis empresarials?
Encara no hem tancat el 2018 però sembla que serà el primer any que el projecte no tindrà pèrdues per a l’empresa. Arrencar va ser difícil i vam funcionar molt a prova-error, i així hem anat millorant.
I per què t’has plantejat fer el salt a cooperativa?
Som una SL (Societat Limitada) perquè en el moment no tenia un equip tècnic consolidat; ara sí i ells podrien ser-ne socis. Hem notat que una cooperativa podia encaixar més amb la nostra activitat i la nostra raó de ser.
Com esteu enxarxats al territori?
Des del punt de vista de proximitat hi participem molt. Jo sóc soci de Can Pujades, formem part de l’Eix Muntanya, Alimentem Collserola… En els nostres esdeveniments de team building col·laboren proveïdors de Can Calopa (de la cooperativa l’Olivera), la Rural o la Florestina, entre d’altres. A més el Consorci de Collserola també ens ajuda a créixer i les aliances amb propietaris de la zona són bàsiquess per a un bon funcionament.
