Cultura
Jesús Mestre
Sarrià ha ret un sentit i merescut homenatge a Miquel Morera, que va morir el 5 de desembre de 2024, amb 104 anys. Era un dels pocs supervivents de la Lleva del Biberó i, com ha preguntat el regidor Albert Batlle en l’obertura de l’acte, potser el darrer sarrianenc nascut quan la vila encara era independent, l’abril de 1920. El districte de Sarrià – Sant Gervasi ha obert la sala d’actes de la Casa de la Vila a la família Morera per poder celebrar l’homenatge amb l’adequada solemnitat.
El net de Miquel Morera, l’Álvaro Mora Morera, ha estat l’encarregat de fer de mestre de cerimònies de l’homenatge, tot introduint pinzellades de la personalitat i caràcter de l’avi. Per exemple, per Morera “dormir és morir”, en el sentit que hi ha molt per fer… pel barri, pel país. Aquesta actitud és la que va mostrar l’any 2020, quan amb motiu del seu centenari se li va fer una extensa entrevista que conserva el Taller d’Història de Sarrià: ens el vam trobar com arremangat, preparat a fer feina!
En el llibre publicat, Un noi al front. Una joventut trencada 1936-1945 (Calafell, 2010), i sobretot al manuscrit inèdit Perquè? Memòries (1920-1945), surt el caràcter i la personalitat de Morera, que segurament li van permetre sobreviure a la guerra i els llargs anys de postguerra on va passar temporades a la presó, als camps de concentració o fent el servei militar fins al 1945.
Josep Cruanyes, president de la Comissió de la Dignitat, ha destacat en la seva intervenció la determinació de Morera. I ha avalat la veracitat de les seves afirmacions com en el cas del camp de concentració de Sant Jordi, a l’Horta, on ell i el seu pare van passar uns mesos el 1939 en unes condicions infrahumanes, veien com diàriament moria gent sense cap mena d’atenció sanitaria o higiènica. Algun historiador havia posat en dubte l’existència d’aquest camp de concentració, que va desaparèixer en construir-s’hi al damunt l’escola dels Maristes d’Horta, però Cruanyes ha pogut demostrar documentalment la seva existència, donant així gran valor testimonial als escrits de Morera.
També ha participat Víctor Amela, periodista de La Vanguardia entre altres mitjans, i autor del llibre Nos robaron la juventud: así enviaron a morir al Ebro a los 27.000 de la Quinta del Biberón (2020), on recull els testimonis i les vivències de 25 supervivents. Entre ells va entrevistar a Miquel Morera, que va ser un dels testimonis més prolífers. Ha explicat diverses anècdotes i fets que va viure Morera, que d’alguna manera li han permès connectar amb el seu avi, que també va ser mobilitzat en la Lleva del Biberó. Contràriament a Morera, però com molts altres, l’avi d’Amela no va voler dir ni una sola paraula del que havia viscut durant la guerra. Una activitat a la qual Morera dedicà molt de temps va ser promoure i representar la Lleva del Biberó, una associació que vetlla per mantenir viva la memòria dels fets succeïts durant la Guerra Civil espanyola, sobretot el d’aquesta lleva que va obligar a anar a la guerra a infants.
Albert Arbós, en nom del Centre Excursionista Els Blaus —entitat en la qual Miquel Morera va ser durant anys el soci número 1, el més veterà—, ha glossat el tarannà sarrianenc del personatge. Fa uns anys, a la seu dels Blaus es va poder gaudir d’una exposició de les peculiars escultures metàl·liques de Morera, activitat que va compaginar amb la seva dedicació professional com a empresari en el sector metal·lista. Durant l’acte, Albert Batlle ha lliurat a Rosina Morera, la filla, una reproducció de La Pomona, de Josep Clarà, i Josep Cruanyes una escultura de la Comissió de la Dignitat. Cal recordar a Miquel Morera i Darbra (Sarrià, 1960 – 2024) com a un orgullós català i sarrianenc.
