Opinió
Antonio Verdera (PP)
L’habitatge i les dificultats per accedir a un pis de lloguer o comprar una casa han esdevingut una de les cares més problemàtiques de la crítica situació econòmica que viu avui dia Espanya. En els darrers anys, els preus del lloguer han experimentat creixements notables a bona part de les principals ciutats, i el nostre districte no n’és l’excepció.
D’altra banda, l’Ajuntament continua encarint el mercat immobiliari. Primer van ser les restriccions d’oferta provocades per la infinitat de traves al desenvolupament d’obra nova, amb exigències com dedicar el 30 % dels nous habitatges construïts a Barcelona als programes municipals de lloguer social. Després va arribar l’ofensiva contra els propietaris d’habitatges de lloguer turístic, que ara enfronten una infinitat de prohibicions i limitacions. Més tard, van posar en marxa un programa d’expropiacions que ha afectat nombrosos propietaris. Posteriorment, es van introduir controls que limiten els preus del lloguer d’habitatge. I, des del 2015 fins avui, l’alcaldessa s’ha assegurat de donar suport amb entusiasme als col·lectius dedicats a ocupar els domicilis dels veïns que paguen honradament els seus impostos.
El regidor portaveu del PP a l’Ajuntament, Óscar Ramírez, ha defensat en repetides ocasions que l’habitatge és “una de les principals preocupacions dels barcelonins”, però que “no se solucionarà amb una llei reguladora ni amb polítiques intervencionistes”. Ha proposat incrementar el parc públic d’habitatge utilitzant els solars que són de propietat municipal per construir nous habitatges, i ha acusat el Govern d’afavorir els ocupes, cosa que provoca inseguretat jurídica.
Intervenir el mercat de lloguer en lloc de portar a preus assequibles, crearà un efecte bumerang i una caiguda de l’oferta de lloguer, la inseguretat jurídica, el mercat negre i la reducció de la qualitat del parc d’habitatge. Des del PP, mantenim que la regulació provoca la caiguda d’oferta perquè els propietaris retiren els pisos del mercat.
