Publicitat

Vergonya, vergonya!

Publicat el 16.4.2017 9:30

Vida de barri

Jesús Mestre Godes

Aquest Divendres Sant, a la setmana passada, es va celebrar a Roma com ja fa anys, el Via Crucis entorn del Colosseu, en una bona part a dins d’ell mateix. És un acte religiós molt popular i és transmès a moltes televisions estrangeres.

El Papa hi assisteix sempre, i al final del recorregut, hi fa un petit parlament. Mentre el Via Crucis va caminant, de tant en tant la càmera, de lluny o de prop, mostra la imatge del papa Francesc, i sempre el vàrem veure amb cara preocupada.

Publicitat

El Via Crucis va donant voltes per dins i fora del Colosseu, fins que en la darrera estació arriba fins al lloc que el papa està assegut. En altres anys, ell i altres papes s’aixecaven, per assenyalar que ja els estava esperant i després feia el petit parlament; però aquesta vegada el papa Francesc va continuar assegut, amb les mans a la cara i així va estar breus moments, fins que sense aixecar-se va començar a dir amb molta força: “Vergonya, Vergonya…”

Després de repetir les mateixes paraules, es va posar dret i conservant el gest seriós, va lamentar tot el cúmul de fets que en els darrers temps havien enfosquit el panorama mundial, com eren els atacs entre nacions –no en va citar cap- i els greus incidents, amb tantes morts, a diverses esglésies coptes, “les nostres germanes estimades”. Acabant amb aquest rotund “Vergonya, Vergonya” que va deixar glaçat a tothom.

El papa Francesc que sempre té el somriure als llavis i que transpira afecte, aquesta vegada el vàrem veure amb un posat molt seriós que no va abandonar ni un moment, fins que va desaparèixer de la pantalla.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El sarrianenc Oriol Pla, primer català guanyador d’un Emmy

La sèrie, disponible a Disney+, ofereix una versió ficcionada de Giner, encarnat per Pla, que al llarg de sis episodis acompanya l’espectador en un recorregut dolorós però terapèutic

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"
spot_img

“Ni idea”, “No serà un ‘aparcadero de niños'”: l’Ajuntament admet desconèixer quin serà el futur de la Biblioteca de Vallvidrera i del Cívic

El malestar del veïnat creix davant d'un projecte indefinit, amb dos milions d'euros pressupostats, que posa en risc la continuïtat de les activitats del Vázquez Montalban

El panettone

"Els autèntics reis del panettone a casa nostra continuen sent els italians i les seves botigues de productes made in Italy. A Sarrià en tenim unes quantes, potser perquè en certa manera ja som indiscutiblement el Little Italy de Barcelona": l'opinió d'Aitor Romero Ortega

La casa Dolors Solà

Arquitectura domèstica i detalls modernistes en un dels pocs habitatges unifamiliars conservats al carrer Ferran Puig

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí