El Racó del Veïnat
Defensem Can Raventós
Senyor Batlle, ens agradaria explicar-li una bonica història:
Vet aquí una vegada que a la bonica vila de Sarrià hi havia una casa centenària amb un preciós jardí. I vet aquí que la gent del poble se l’estimava molt perquè formava part del seu paisatge i de la memòria viva del seu origen, coneguda entre els vilatans com la casa i el jardí de Can Raventós.
Vet aquí que hi havia molts veïns i veïnes bastant preocupats, perquè aquell jardí i aquella casa que havia format part de la vila durant generacions i generacions podien desaparèixer sepultades sota uns grans edificis formats per pisos de luxe, que en aquell temps afloraven com bolets arreu de la bonica vila de Sarrià.
Vet aquí que al veïnat els preocupava molt la pèrdua dels seus espais verds i del patrimoni que durant centúries els havien acompanyat. Espais que havien sabut salvaguardar i que protegien com a espais de calma, de salut, de respir, d’aire net que cada vegada més mancaven dins del brogit de la gran ciutat.
Vet aquí que aparegué un fons voltor a qui poc li importaven el jardí, la casa, els vilatans i la salut dels protagonistes del nostre conte. Aquest animal temible va decidir que podia destruir el patrimoni de generacions sarrianenques passades i futures que viurien en aquesta vila: un poble on encara es podia habitar i gaudir sanament.
Perquè Can Raventós podia ser un nou refugi per a la mainada i la gent gran en dies tòrrids i un espai de la vida associativa del barri, però també podria arribar a ser una nova peça d’aquell parc temàtic d’habitatges de luxe en què l’estaven convertint a poc a poc.
El barri de Sarrià, que era un poble amb ànima de muntanya, reclamava continuar sent-ho i volia gaudir de la natura sense deixar de ser un pulmó per la ciutat que tan sovint s’ofegava. Així que més de 2.000 veïns van decidir organitzar-se i van proposar al batlle de llavors una permuta de l’edificabilitat del preciós jardí.
Ara, vostè, senyor Batlle, és qui ha de decidir a qui escolta: si als vilatans del nostre conte que li demanen que faci una permuta de l’edificabilitat de Can Raventós i salva la casa i el jardí per a tothom, o, ans al contrari, beneficia aquells que només tenen en ment fer diners on hi ha natura, salut i possibles projectes socials que ens beneficien tothom.
El conte pot acabar de dues maneres. Triï la seva aventura:
Algun dia, quan ja sigui vell i visqui sense el pes de les responsabilitats polítiques, potser mirarà enrere i pensarà: “Per què no vaig ajudar a salvaguardar aquell pulmó verd on portar a jugar als infants de la vila?”
Algun dia, quan ja sigui vell i visqui sense responsabilitats polítiques, potser mirarà enrere i pensarà: “Quina alegria haver ajudat a salvaguardar aquell pulmó verd on poden jugar els infants de la vila!”
A les seves mans està, senyor Batlle, que aquest conte tingui un final feliç per a tota la vila de Sarrià.
Maquísima la carta al Sr Batlle. Ell és també veí de la vila i podria ser orgullós de resoldre amb final feliç