La mirada jove
Espai Jove Casa Sagnier
Imagineu-vos la cort de Ramsès II, fa més de 3000 anys, discutint de les coses de Govern, parlant sobre collites i crescudes del Nil… i, en estones de distensió, traient un joc de taula
anomenat Senet i posant-se a jugar, tal com també ho fem nosaltres avui en dia. La història dels jocs de taula es remunta, en efecte, a milers d’anys de nosaltres; abans ja hi havia hagut formes semblants al joc, com els ossos per a endevinar, que temps després, ja
esdevindrien els primers jocs d’atzar que es coneixen. Després vindrien, a poc a poc, els
jocs més tradicionals, com el Backgammon o els escacs. Als inicis del Segle xx es descobriran les potencialitats del jocs de taula com a eina educativa. L’exemple més clar és
el Monopoly, que va néixer com una forma d’explicar les problemàtiques derivades de
l’acumulació de béns.
Des de llavors i fins fa pocs anys, els jocs de taula han sigut un objecte que només es
despertava en aquells moments en què la climatologia adversa o l’avorriment no donaven
més alternatives. Llavors pujaves a una cadira o a un tamboret i agafaves el Monopoly ple
de pols del prestatge més alt: tenies la tarda de pluja arreglada. La irrupció dels videojocs
semblava posar fi a una forma de diversió que es remunta a milers d’anys enrere. Però la
realitat ha estat molt diferent. Els jocs de taula han tornat des de fa uns anys amb molta força; també han canviat molt respecte els jocs tradicionals.
Qui hagi jugat al mític Catan, al Seven Wonders, o al Carcassone sabrà que aquests jocs nous es caracteritzen per la seva complexitat, originalitat i creativitat, que els converteixen en una forma d’oci no estrictament familiar. Una de les claus d’aquest desenvolupament es deu al fet que fa uns anys, a Alemanya, es va pactar que es mostrés l’autoria dels jocs a les caixes. Així que ja no tenim el Risk de la marca Parker, sinó el Seven Wonders d’Antoine Bauzà. Reconeixent els noms dels creadors es va foragitar la idea d’uns jocs tradicionals i sense autoria que romanien en el temps: ara qualsevol podia crear el seu propi joc de taula.
Aquesta edat d’or dels jocs de taula que estem vivint fa que s’hagin obert molts espais
dedicats exclusivament a això. A l’Espai Jove Casa Sagnier fem un esdeveniment
bianual dedicat als jocs de taula i també estem engegant un grup permanent que es reuneix un parell de cops al mes. Per altra banda col·laborem en un projecte amb l’Escola Els Arcs, on alumnes de 1er d’ESO dissenyen i proven els seus propis jocs de taula. Seran qui creï els jocs del futur?
