Opinió
Glòria Vilalta
Crec que en general tothom defensa la diversitat. Sempre és un enriquiment conèixer o estar envoltat de persones de diverses procedències, tastar menjar de diferents cultures, viatjar o escoltar coses que mai hauries escoltat en el teu entorn habitual. Aquests darrers mesos, agreujats per la situació excepcional que estem vivint, sembla que moltes persones no se senten còmodes amb la diversitat. Em centraré només en la diversitat d’opinió.
Des del meu punt de vista, crec que darrerament hi ha una dificultat més greu que normalment de diferir de la majoria. Ho veig en les converses entre amics o coneguts, i també en els mitjans de comunicació. Fa 50 anys, aquests estaven sotmesos al règim. Ara estan sotmesos a l’economia i als grups a què pertanyen: si un periodista surt de la línia, corre el risc de quedar-se sense feina.
Quan encenc la ràdio o llegeixo un diari, em sorprèn la poca diversitat d’opinió que hi ha. A qui pensa diferent, se li posa una etiqueta i fins i tot se’n fa mofa. Hi ha massa opinions que no són «políticament correctes». La diversitat d’opinió està cada vegada menys acceptada. Hi ha coses sobre les quals no pots diferir. Si ho fas, tens automàticament l’etiqueta de «persona rara, alternativa, volada, poc informada, etc.».
No estic dient que es pugui dir de tot i de qualsevol manera, el filtre del respecte i la dignitat de les persones hi ha de ser sempre, sigui quin sigui el contingut de l’opinió: el que no entenc és com algunes persones i alguns mitjans de comunicació critiquen algunes opinions, no per la forma, sinó pel contingut, sense donar la possibilitat de parlar-ne. Entenc que ningú pot ser expert en tot i que tots podem tenir opinions personals no influenciades per d’altres. Sempre és bo ampliar la mirada i la perspectiva i haver escoltat com a mínim unes quantes opinions, opinions de persones de tota mena, expertes i no expertes, sobretot si hi ha algú, encara que sigui només una persona, que pensi diferent.
Per posar només uns exemples dels quals opina tothom, que han portat i porten molta controvèrsia, parlaré del CDS (diòxid de clor), de les vacunes i del 5G. Com es pot assegurar que el CDS no va bé i és tòxic si s’utilitza des de fa anys a tot el món per la potabilització de l’aigua i si hi ha metges i països que l’utilitzen? Els metges o persones que el critiquen l’han provat? N’han fet un estudi? Han escoltat qui el defensa?
Segon tema espinós: la vacuna per a la covid-19. Qui pot assegurar que no tindrà efectes secundaris? Com es pot criticar qui en posa l’objecció i diu que és massa aviat? Com se’l pot titllar de antivacunes? Com es pot considerar la possibilitat d’obligar a tothom a posar-se-la? Com és que hi ha científics que no hi estan d’acord? Com es pot assegurar la imparcialitat de l’OMS, tenint en compte que no és un organisme independent?
I per acabar, la implantació de la tecnologia 5G, de la que Barcelona està fent bandera. S’han obviat estudis preliminars suficients, sobretot en durada. Els efectes que pot tenir una radiació en una hora no tenen res a veure en els que té al cap d’anys d’estar-hi sotmès. Molts científics n’alerten sobre els efectes secundaris. Per què no se’n parla més a la TV, ràdio i premsa?
M’agradaria veure i escoltar més varietat d’opinió sobre aquests i altres aspectes en els mitjans, tant en els públics com en els privats, al carrer i a casa. Estem creant un pensament únic, ja que no tothom es pot permetre investigar sobre tot el que es diu. Deu ser que hi ha interessos econòmics darrere? Deu ser que cada vegada som una societat més intolerant? Deu ser que cada vegada tenim menys llibertat d’expressió i d’acció.
