Publicitat

Xarxes socials i adolescència

spot_img

Publicat el 2.3.2018 16:00

Comportament / opinió

Mireia Verdaguer

Sabem que l’adolescència és un procés de canvis importants on els joves busquen la seva pròpia identitat. La cerca de la individualitat pròpia d’aquesta etapa propicia un enfortiment dels lligams entre els iguals i es manifesta a través d’una aversió a l’autoritat percebuda per l’adolescent cap a la figura dels pares. Així doncs, les xarxes socials juguen un paper important en la percepció d’un mateix, sobretot en aquesta etapa. Hi ha qui pensa que qui té més contactes a les xarxes té més amics, menystenint que les relacions humanes exigeixen una qualitat i no pas una quantitat.

Publicitat

En les xarxes socials hi trobem tot tipus de publicacions, però destaquen els moments puntuals i concrets de la vida de les persones que intenten reflectir el màxim benestar possible: la vida perfecta, moments perfectes, somriures perfectes, envoltats de gent perfecta. Tot aquest món de l’aparença i dels estereotips de la felicitat triomfa a les xarxes.
En aquests espais els joves s’hi relacionen, comparteixen el seu dia a dia i van construint la seva identitat. La cerca del reconeixement social els porta a penjar publicacions de tot tipus que els fa estar a l’expectativa de l’impacte que generarà. La quantitat de “m’agrada” la vinculen a la popularitat i al lideratge de la persona i, per tant, creuen que la quantitat de contactes i/o de “m’agrada”, té relació amb la quantitat d’amics reals que té la persona i els fa sentir bé quan n’obtenen.

Publicitat

Tots aquests estereotips de vides perfectes connecten amb les seves inseguretats i els poden fer sentir insatisfets en diferents aspectes de la seva vida quan fan comparacions. Aquest desig de reconeixement social tan perseguit crea ansietat quan no reben l’impacte social esperat i es crea un cercle viciós, convertint-lo en la “necessitat d’agradar”. I aquí trobem fotografies que deixen veure que encara no s’ha gaudit d’aquell paisatge, d’aquell cafè, d’aquella estona concreta, perquè abans s’havia de posar a l’aparador. Aquest posat de cara a la galeria, aquest “postureig”, pot deixar a la vista de tothom les nostres mancances, les nostres carències i/o els nostres desitjos més perseguits, “dime de qué presumes y te diré de qué careces”.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Canvis climàtics

"La recepta per intentar apaivagar les conseqüències dels canvis climàtics no necessàriament ha de passar pel decreixement de la nostra societat ni per la desindustrialització", l'opinió de Miquel Saumell

Apagada elèctrica a Catalunya, apagada comunicativa a les institucions

"Els missatges van ser tardans, dispersos i, sovint, mancats d'indicacions concretes": l'opinió de Marta Royo

En quin percentatge ens afecta el Fengshui?

"El Fengshui ens afecta? Sí, i tant. Determina la nostra vida? No al 100 %, però sí en una tercera part": l'opinió de Glòria Vilalta

A Sarrià el temps també és or

"Als CAPs existeix un sistema telefònic pervers que permet tenir el client esperant ser atès molt més temps del que seria raonable": l'opinió de Miquel Saumell
spot_img

Temps de cireres, temps de lectura

Amb la calor i les vacances també tornen els matins a la piscina, les tardes llargues i el temps per llegir: aquí tens les recomanacions literàries de la Casa Usher

L’Ajuntament tanca la porta a la proposta veïnal per la Buenos Aires: només podrà ser allotjament temporal d’emergència

La plataforma de Vallvidrera en defensa de la Casa insisteix que la normativa que permet el doble ús: assistencial i dotacional

Les crítiques al pacte d’inversions del PSC-ERC copsen el Consell Plenari: “Paper mullat”

El veïnat reclama més refugis climàtics, no retirar el sistema de porta a porta a Sarrià, millores en la mobilitat i, un cop més, aturar el pipicà a Doctor Hahnemann

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]