Publicitatspot_img
spot_img

Xenofòbia a Sarrià-Sant Gervasi?

"Democràcia o barbàrie: no hi ha una tercera via", escriu el catedràtic Joan Antón-Mellón

Publicat el 11.1.2023 10:38 · Actualitzat el 11.1.2023 17:13

Opinió

Joan Antón-Mellón

Al plenari del Consell Municipal del Districte del 20 d’octubre es va produir una intervenció d’una veïna que va expressar la seva indignació màxima pel que ella considera la degradació del seu barri: brutícia, inseguretat… i el que va exposar com a exemple més rellevant del desastre: la proliferació de botigues d’estrangers asiàtics. «Quin fàstic», va dir. Per fortuna, aquestes actituds són avui clarament minoritàries, però no podem evitar reconèixer que hi són. «Com és que l’Ajuntament ho tolera?», es preguntava amb mirada estupefacta i xenofòbica la veïna en qüestió. Desgraciadament, aquestes paraules i actituds són un exponent d’angoixes socials compartides, que es multipliquen per  factors culturals que expliciten els dèficits dels valors democràtics. 

Com factor obvi cal constatar que a conseqüència dels processos de globalització s’ha produït un augment de la mobilitat i de les migracions internacionals que, juntament amb la gran interconnexió global de la qual gaudeixen la gran majoria de societats, ha transformat irreversiblement les societats europees, convertint-les en societats diverses i multiculturals. Les dades empíriques són irrefutables: amb dades de 2019 d’un total de 3.251.884 habitants de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, un 15’43 % (501.739 persones) són estrangeres; un segon exemple, a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat actualment hi conviuen ciutadans de 103 nacionalitats. 

Publicitat

Aquestes realitats multiculturals suposen grans reptes democràtics: els nouvinguts poden ser vistos com un problema o com una oportunitat d’aprenentatge i millora; identitats excloents i assimilacionistes o identitats compartides? La convivència interètnica es pot donar en tres realitats: convivència pròpia d’una democràcia avançada, tolerància mútua aïllacionista o conflictivitat. El nostre immediat futur democràtic es gestionarà a partir de les polítiques públiques que decidim al present. Òbviament, si volem una societat democràticament avançada, és imprescindible evitar la conflictivitat violenta, superar la mera coexistència i aconseguir una societat multicultural de consciència cívica i identitats compartides. La nostàlgia de paradisos perduts de societats monoculturals, la xenofòbia i l’estigmatització de col·lectius socials racializats van pel camí invers i és el brou de cultiu del racisme (la creença que virtuts i defectes es transmeten genèticament), les doctrines d’odi i els conflictes socials.

Per tot això, ha estat molt positiva la presentació per part del grup Barcelona en Comú d’una proposició presentada al Plenari del Districte el 20 de desembre que va ser aprovada per 15 vots favorables i 3 desfavorables. Al text llegim:

“Instar als Grups Municipals d’aquest districte a no reproduir mai discursos racistes i xenòfobs, estigmatitzadors i estereotipats, que atempten contra la dignitat de les persones (…)”

Democràcia o barbàrie, Tertia non datur (no hi ha una tercera via).

Joan Antón-Mellón, catedràtic de Ciència Política i de l’Administració de la UB

Notícies relacionades

Llar, dolça llar… O potser no?

«La teva llar és el teu refugi, allà on sentir-te a casa i on et sents tu», reflexiona Glòria Vilalta en una nova columna d’opinió sobre el significat de sentir-se a casa

Buidar no és deixar anar

Aprendre a deixar anar és clau per buidar l’armari i tancar etapes vitals. Descobreix com acomiadar-nos dels records ens ajuda a fer espai per a noves oportunitats

Poema d’homenatge a la mare

Aquest primer diumenge de maig és el Dia de la Mare

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"
spot_img

Llar, dolça llar… O potser no?

«La teva llar és el teu refugi, allà on sentir-te a casa i on et sents tu», reflexiona Glòria Vilalta en una nova columna d’opinió sobre el significat de sentir-se a casa

La Tamarita, una torre senyorial amb un passat marcat per les txeques de Barcelona

L’edifici dels jardins de la Tamarita, projectat per Melcior Viñals, va ser un centre clandestí de detenció i tortura durant la Guerra Civil i actualment acull la Fundació Blanquerna.

Les Tres Torres té el percentatge més alt d’arbres potencialment al·lergènics de Sarrià-Sant Gervasi

El 36,4 % de l'arbrat municipal del barri pertany a espècies amb al·lergenicitat potencial alta o molt alta, mentre que el conjunt del districte se situa en el 23,9 %, per sota de la mitjana de Barcelona

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí