Publicitat
spot_img

Zebda al BarnaSants (6/4/2018)

Publicat el 2.5.2018 12:00

El Faristol

Eduard Sant i Chalois (@Eduard_Sant)

En la freda i humida nit del passat 6 d’abril, dins el marc del Festival BarnaSants, la Sala Luz de Gas va acollir uns luxosos convidats provinents de Toulouse. El seu nom: ZEBDA.
Liderats pels carismàtics germans Mouss i Hakim Amokrane, Zebda són actualment un dels grups francesos socialment més compromesos. Al llarg de pràcticament 30 anys de carrera, barrejant punk, raï, rock, reggae i fins i tot música tradicional, la música de Zebda ha estat aclamada tant per crítica com pel gran públic francès. Tres dels seus sis treballs en estudi: Essence Ordinaire, Utopie d’Occase i Second Tour van assolir, aleshores, els primers llocs de la llista de treballs discogràfics amb himnes generacionals com per exemple “Tomber La Chemise”, “Oualalaradime”, “Y’A Pas d’Arrangement” o “Motivés”.

Amb el disc “Y’a Toujours Pas d’Arrangement”, Zebda juntament amb l’agrupació social tolosona Tactikollectif proposen una nova versió del projecte col·lectiu Motivés per reivindicar himnes de resistència.

Publicitat

A les 21 h en punt, davant aproximadament un centenar d’espectador, els germans Amokrane, acompanyats dels seus músics, van aparèixer sobre l’escenari decorat simplement amb els respectius instruments i una recreació d’un frontal de la marca Peugeot típic dels anys 80.

Format íntim i públic seguint tranquil·lament asseguts un concert de Zebda són clarament dos conceptes pràcticament contradictoris. Després d’un parell de temes introductoris de música tradicional berber, ni el públic present ni els mateixos músics van poder mantenir aquest ambient íntim previst prèviament. Espontàniament un grupet d’espectadors varen decidir retirar les cadires de les tres primeres files per tal de poder ballar còmodament. De cop i volta, amb aquest nou ambient de proximitat total entre espectadors i músics, aquest concert es va transformar al 100%. Els himnes populars de resistència que formen part de Motivés varen sonar amb més força que mai. Entremig, fent un guinyo a la seva llarga i prolífica carrera, varen intercalar Motivés amb alguns vells clàssics, com per exemple “Oulalaradime” o “Tomber la Chemise”, fent la delícia dels seus fidels seguidors, que no van aturar de corejar-les i ballar.

Per últim, com és costum cada cop que actuen per terres catalanes, la cançó escollida per tancar el concert va ser “L’Estaca” en format acústic. Al final d’aquesta, espontàniament els crits de “Llibertat” varen fer acte de presència entre els assistents (músics inclosos). Sense dubtar ni un segon, el cantant de Zebda, Mouss Amokrane, no va dubtar en penjar-se un llaç groc obsequi d’un assistent guanyant-se una nova forta ovació.

En definitiva, un concert per fer les delícies dels seus fidels seguidors acostumats a veure’ls en escenaris més grans (habitualment omplen la Sala Apolo de Barcelona) i un bon aparador per qui era el seu primer concert.

spot_img
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El Jardí 119, juliol de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_119_Juliol25_ok.pdf

El Jardí 118, juny de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El-Jardi_118_Juny25_ok.pdf

El Jardí 116, abril de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_116_Abril25.pdf

La família de Montserrat Caballé, amb un desnonament pendent, aconsegueix aturar-lo per situació de vulnerabilitat

El jutjat suspèn el desnonament durant quatre mesos per permetre la intervenció de les administracions, davant els impagaments acumulats i la manca d’alternativa residencial del germà de la soprano
spot_img

Alerta a Barcelona: activat el pla municipal d’emergència per insuficiència drenant

El Jardí Protecció Civil de Barcelona ha activat aquest vespre el Pla d’Actuació d'Emergència Municipal per risc d’insuficiència drenant en fase d’alerta a causa de la previsió de pluja a Barcelona

Sarrià-Sant Gervasi, el districte amb millor salut mental de Barcelona

El districte manté una de les esperances de vida més altes tant en homes com en dones

Rosario Endrinal, 20 anys després: quan l’odi a la pobresa continua guanyant a la tendresa col·lectiva

Assís recorda la dona assassinada el 2005 i alerta que la pobresa, el gènere i el racisme continuen alimentant una violència estructural sovint invisibilitzada

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí