Abans i ara
Fotografia: Javier Sardá; text: Jesús Mestre Campi
Al xamfrà de l’avinguda de la Diagonal amb el carrer de Balmes hi ha un dels edificis singulars del barri de Galvany. És el palauet que Luís Pérez Samanillo, negociant instal·lat a les Filipines, va construir per la seva família l’any 1910, després d’haver de marxar d’aquell arxipèlag asiàtic a causa de les guerres colonials. L’edifici el va construir l’arquitecte Joan Josep Hervàs Arizmendi, qui li va donar un estil de caràcter francès, però amb detalls modernistes, com les finestres del menjador, que donaven al xamfrà, també conegudes com “la peixera de la ciutat”. Tal com es pot veure en la fotografia d’època, feta els anys vint, l’entrada principal era per la porta del jardí, ara desaparegut, a la Diagonal. És una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.
La fotografia antiga també mostra un detall interessant: s’hi està construint la via de ferrocarril entre les estacions de Provença i Gràcia, obra que es va fer els anys vint mentre es feia el soterrament de la línia del tren de Sarrià, entre les dues estacions. Així, durant uns anys, els ferrocarrils van circular per aquesta part del carrer Balmes que, des de la Travessera fins a l’avinguda del Tibidabo, encara estava en procés d’urbanització.
L’edifici Pérez Samanillo va quedar força malmès durant la Guerra Civil. Per exemple, grups anarquistes van destrossar a cops de martell el relleu esculpit de la façana principal, obra de Manuel Fuxà, que representava el Sagrat Cor. L’any 1948 el Círculo Ecuestre decideix instal·lar la seva seu principal al palauet, i empren una reforma en profunditat de l’edifici, que es confià a Raimon Duran i Reynals. Aleshores desapareix l’entrada pel jardí, i se’n va obrir una de nova que dona al xamfrà, sota el finestral del menjador. I s’esculpí un nou relleu, però ara amb l’emblema del Círculo: el cap d’un cavall amb el nom i l’any de fundació de la societat, el 1856.
