Publicitat

’16 d’octubre de 1943′, la recomanació de febrer de la Casa Usher

Giacomo Debenedetti fa una reconstrucció coral d’aquest dia tràgic, '16 d'octubre de 1943', en què les SS van deportar més de mil jueus de Roma cap als camps de concentració i extermini d'Alemanya

Publicat el 27.2.2020 6:30

Cultura

Casa Usher

El 16 d’octubre de 1943, les SS van entrar al gueto jueu de Roma i van deportar més de mil jueus cap als camps de concentració i d’extermini d’Alemanya. Moltes famílies van ser deportades senceres sense que hi hagués ningú que en pogués denunciar la desaparició o esperar si hi havia algun supervivent. Giacomo Debenedetti fa una reconstrucció coral d’aquest dia tràgic: una crònica d’escenes quotidianes que la gent que vivia al gueto de Roma estava fent aquell matí, personatges anònims en la seva rutina que van ser sorpresos pels soldats i sense ser conscients encara del seu destí. La naturalitat amb què encaren el dia, la falta de sospita, la confiança en els seus veïns fan que l’atrocitat del drama sigui més colpidora.

L’autor va escriure aquesta petita crònica l’any 1944, poc després de l’alliberament de la ciutat i després d’haver viscut amagat per no ser deportat. Es tracta d’un dels primers testimonis de la persecució a la qual van ser sotmesos els jueus per tot Europa durant aquells anys. En el curs de la història són inevitables les catàstrofes, la violència i les injustícies, però el nazisme no ha de succeir mai més i només es pot aturar alçant la veu, no oblidant la Història i denunciant el que va passar.

Publicitat

16 de octubre de 1943  és el primer text que es tradueix de Debenedetti al castellà (de la mà de la traductora María Folch), i l’editorial Las Afueras l’ha volgut acompanyar de la peça Ocho judíos, del mateix autor, sobre la discriminació positiva amb què es va tractar el poble jueu durant la postguerra; oferir certs privilegis, cosa que fa que els seguim tractant com un col·lectiu “diferent.”

CASA USHER • C. Santaló, 79 • www.casausher.com

spot_img
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Les recomanacions de la Casa Usher per Sant Jordi

Entre roses i dracs, les llibreteres han seleccionat històries que bateguen, des de joies de la ficció fins a assajos punyents

La desolació del “western” llatinoamericà: Páramo herido, de Fabio Neri

Una novel·la que subverteix els codis del gènere clàssic per radiografiar les cicatrius del colonialisme

Vuit adolescents amb guants de boxa: “Cop de llum”, de Rita Bullwinkel

L'escriptora s’ha consolidat com una de les veus més potents de la narrativa nord-americana contemporània gràcies a una prosa incisiva, física i radicalment original

“Una noia a la ciutat” o l’amor segons Mercè Ibarz

En la seva última novel·la, l'autora parla de memòria, amor i ciutat a partir d’un fet molt concret: la pèrdua del seu company
spot_img

Els Castellers de Sarrià entreguen la Camisa d’Honor 2026 a Judith Colell

La colla reconeix la trajectòria de la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català per la seva contribució a la cultura i als valors col·lectius

Ràdio Farró porta la divulgació científica en directe al Born amb un programa especial de la Festa de la Ciència

Cinc científics comparteixen recerca i reptes de futur —de la IA a la genòmica— en una emissió que apropa el coneixement a la ciutadania

Els plàtans o plataners, els arbres més urbans i un símbol identitari de ciutats i pobles

Els primers plataners d'ombra que van arribar a la ciutat de Barcelona procedien de la Devesa de Girona i es van plantar l'any 1861 a la rambla de Canaletes

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí