Arts i lletres

Elena Bulet

Montserrat Serrallonga, autora del llibre, i la periodista Dolors Massot que el va presentar. A la fotografia destacada, vista de la llibreria Troa Garbí on va tenir lloc la presentació. Fotografies cedides per la llibreria Troa Garbí
Montserrat Serrallonga, autora del llibre, i la periodista Dolors Massot que el va presentar. A la fotografia destacada, vista de la llibreria Troa Garbí on va tenir lloc la presentació.
Fotografies cedides per la llibreria Troa Garbí

Les memòries Una vida a Sant Gervasi ens expliquen les vivències d’una gran dona, activa, forta i sobretot optimista. L’obra es va presentar oficialment el dijous 22 d’octubre a la Llibreria Troa Garbí. Aquest acte va comptar amb la intervenció de Dolors Massot i de la Montserrat, l’autora del llibre.

L’ambient d’aquell vespre a dos quarts de vuit era càlid. La llibreria lluïa alegra, tota plena de cadires on la gent xerrava, reia i esperava amb excitació que comencés l’acte. De sobte, els espectadors fan silenci. La periodista Dolors Massot inicia la presentació, tot fent quatre pinzellades sobre el llibre. Les seves paraules destaquen en la mesura justa els aspectes curiosos de l’obra, però reserven encara un munt d’experiències per als lectors.

Maria Montserrat Serrallonga i Sivilla és una filla del barri de Sarrià-Sant Gervasi, que va néixer al carrer Amigó i que ha viscut durant gairebé tota la seva vida al carrer dels Madrazo. Actualment encara viu en aquest pis, una llar plena de records familiars, alguns dels quals es troben al llibre. La Montserrat es va llicenciar en Dret i en Ciències Polítiques, i és militant d’Unió Democràtica de Catalunya. Tot això la portarà a treballar durant anys al Parlament. També forma part de l’Associació de Dones Juristes i ha viatjat per tot el món defensant els drets de les dones.

Una vida a Sant Gervasi fa sorgir records i vivències dels mateixos lectors, els transporta a la Catalunya del segle XX i a l’època de la Guerra Civil. L’autora descriu com era el barri durant la seva infantesa. Explica, entre altres anècdotes, que al carrer dels Madrazo hi havia una vaqueria o que cada matí se sentia la trompeta de l’escombriaire, que passava a recollir les bosses. Fins i tot havia arribat a tenir aus a casa, ja que per Nadal la gent regalava pollastres vius. Tot allò que l’autora relata va sovint acompanyat d’imatges. Aquestes fotografies, presents durant tot el llibre, ens permetran veure com ha evolucionat el barri i també ens ajudaran a entendre la vida de la Montserrat.

Les memòries de l’autora estan plenes de cops amagats. Ningú s’imagina que la Montserrat sigui una gran fan dels esports, ni que durant la seva etapa universitària formés part d’un equip de bàsquet. Tampoc ningú espera que l’autora hagi fet diversos cims. I això no canvia amb el temps, perquè encara ara segueix fent esport: practica natació i fa gimnàstica a casa.

Quan un acaba el llibre, se n’adona de com l’escriptora contempla la vida. Malgrat les desigualtats que ha patit per raó de gènere i les dificultats de la guerra, la seva religiositat i la seva fe han fet que tingui una visió molt positiva de la vida. Podríem dir que la Montserrat s’ha dedicat a trencar esquemes. És una dona soltera, però sempre ha tingut una vida molt activa. En la presentació, així ho demostrava: “penso que he donat guerra a la vida i vull seguir així”. L’obra destaca per l’optimisme, la naturalitat i la senzillesa que desprèn.

L’autora recomana que tothom escrigui unes memòries, ja que serveixen per conservar la memòria històrica i perquè els nostres descendents coneguin com es vivia abans. Però el que la va fer posar-se a escriure l’obra va ser una targeta groga. Així ho explicava a la presentació. Quan l’any 2008 va patir un infart, la Montserrat va sentir que Déu li havia ensenyat targeta groga, que havia de deixar escrit el que havia fet.

L’obra és tot un viatge, des del 1933 fins a l’actualitat. Llegint-lo, ens posem a la pell de l’autora i vivim les mil i una experiències que han configurat la seva vida. Anirem a l’escola, ens graduarem a la Universitat en ple franquisme, viatjarem pel món i fins i tot anirem al Parlament.

I fins aquí us explico. Si en voleu saber més, haureu de llegir les memòries Una vida a Sant Gervasi, de Maria Montserrat Serralonga Sivilla. Un recull de records que trobareu a la Llibreria Troa Garbí de Via Augusta, 9.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here