Gent Gran
Montserrat Cornet
Ja hem llençat el calendari. Hem passat un Nadal més, hem tancat un any més. I moltes vivències bones o dolentes que intentarem guardar en el fons del nostre cor.
Quan un és gran, són tants els records… que vessen, que ja no hi caben. De tant en tant, hauríem de saber fer neteja.
De cop, recordo la mare que se’n va anar massa jove…
I el pare, que, potser, se’n va anar massa tard…
Els fills que no hi són…
La solitud de tanta gent gran…
La nostra estimada Catalunya que pateix…
Massa punts suspensius que, ens agradi o no, són reals.
Hauríem de convertir-los en punts positius, en bons propòsits.
Tots sabem en què podem millorar o, com a mínim, intentar-ho.
Tanmateix, us desitjo a tots un nou any ple d’esperança.
Això no ens ho pot prendre ningú.
