Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Cultura
Casa Usher
Rita Bullwinkel s’ha consolidat com una de les veus més potents de la narrativa nord-americana contemporània gràcies a una prosa incisiva, física i radicalment original. Amb Cop de llum (La Segona Perifèria, 2025, traducció de Ferran Ràfols), la seva primera novel·la, l’autora —també professora d’escriptura creativa— trasllada al format llarg algunes de les obsessions que ja havien fet destacar els seus relats: la violència, el cos, la identitat i les relacions de poder, explorades des d’una mirada psicològica inquietant i gens complaent.
La novel·la retrata vuit adolescents que participen en un torneig de boxa amateur a Reno. Bullwinkel les construeix a partir del que fan, no del que diuen que són. Cada cop de puny, cada pas enrere o cada dubte dins del ring esdevé una frase del seu retrat moral. No hi ha introspeccions explícites: el cos parla, decideix i revela. El ring és molt més que un espai esportiu; és l’escenari on conflueixen passat, present i futur, un lloc uniforme i gairebé abstracte on tot pren una intensitat extrema.
La narració alterna constantment el punt de vista de les lluitadores mitjançant un narrador omniscient que trenca la linealitat temporal. El temps es desplega com una mateixa línia contínua, habitada per fantasmes: qui van ser i qui encara no saben que seran. Cada combat és alhora record, anticipació i instant irrepetible.
La boxa, tradicionalment masculina i masclista, esdevé aquí un espai d’autoafirmació femenina, però també de vulnerabilitat i exposició. La novel·la està travessada per la consciència de classe: totes provenen d’entorns marginals i saben que els diners són una condició imprescindible per competir i, potser, per obrir una escletxa mínima cap a un futur diferent.
Lluny de ser un coming of age clàssic, Cop de llum desafia la idea que l’adolescència determini tota una vida. Bullwinkel obre la porta a futurs múltiples i recorda que guanyar o perdre és, sovint, una qüestió de relat. En l’espai incert entre un cop i el següent, la novel·la troba una veritat profunda i colpidora sobre el desig de ser vist, reconegut i, simplement, existir.







