La incertesa sobre el final de les obres de l’L8 asfixia els botiguers del carrer Muntaner

Societat

Ana Rubió Jiménez

Els botiguers del carrer Muntaner, que comparteixen vorera amb les obres de la Línia 8 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, se senten desprotegits per la falta d’un calendari clar i la manca d’ajuts econòmics que els permetin pal·liar els efectes provocats pel tall del carrer, entre Laforja i Marià Cubí. Com si es tractés d’un iceberg, el projecte està generant un impacte tan evident com profund, que ja passa factura a diversos establiments. L’exemple més colpidor és el de la sabateria Gola, situada al número 267 del mateix carrer. Sent l’únic punt de venda oficial de la firma a Europa, ja ha comunicat que abaixarà la persiana definitivament.

La propietària de l’establiment, Marta Font, apunta directament a les obres com el motiu del tancament i, com a mostra de protesta, ha penjat una pancarta vermella on ho fa constar. En declaracions a El Jardí, Font ha qualificat la situació “d’insostenible” i ha revelat que, comparant-ho amb les dades del març de 2025, el volum de vendes de la botiga ha caigut un 60 %. “La clientela habitual no ens ha fallat, el problema no és aquest”, puntualitza. “El que passa és que tota la gent que abans passava pel carrer i es fixava en l’aparador, ara ja no pot fer-ho».

D’altres negocis, com la botiga de música UME Muntaner i la sabateria Margall no s’han vist abocats a la mateixa decisió, però també denuncien que la situació els impacta de ple. Les obres afegeixen noves dificultats a una realitat comercial que, ja de per si, és força delicada.

L’endarreriment de les obres

El tall del carrer de Muntaner, entre Laforja i Marià Cubí, respon a la construcció d’una sortida d’emergència del futur túnel de l’L8, que unirà les estacions d’Espanya i Gràcia. Tot i que estava previst que la intervenció finalitzés el setembre d’aquest 2026, tretze mesos més tard de l’inici, una sèrie de vagues en el sector de l’arqueologia -que reclama millores en les condicions laborals i protocols més clars en les excavacions- n’ha provocat una ampliació indefinida.

Aquesta paràlisi ha deixat els comerciants de la zona en un punt mort. Sense un calendari clar de finalització, els negocis no poden preveure el total de les pèrdues ni anticipar-se a una situació que ja afecta uns 13.000 vehicles diaris, segons dades municipals. Tot i les mesures de mobilitat coordinades per l’Ajuntament i la Generalitat, com el canvi de sentit del carrer d’Amigó per desviar el trànsit de la Via Augusta i el nou recorregut de la línia V13, la falta de previsió d’acabament genera una incertesa crítica per a la supervivència dels establiments locals.

La crisi del petit comerç

Els comerciants són plenament conscients que aquestes obres formen part de l’agenda de transformació de Barcelona per fer-la més accessible i habitable. Tanmateix, adverteixen que, sense un pla de contingència, el petit comerç s’està debilitant fins a un punt que podria ser irreversible. “És una cosa més que se suma a tota la resta”, alerta Carmen Cordomí, propietària de la sabateria Margall. “Imagina’t que trista que arribaria a ser la ciutat si les botigues de sempre tanquen les portes i les llums. És que sortiràs al carrer i serà per plorar”, afegeix.

Cordomí, que fa més de 40 anys que regenta la sabateria, recorda quan Barcelona era un referent comercial on la gent de fora venia expressament a comprar. Una realitat que avui s’ha convertit en un «calvari» pels problemes de mobilitat: un trajecte des de Vallcarca que abans es feia en vuit minuts, ara es pot allargar fins als tres quarts d’hora a causa de la saturació d’obres a la ciutat, un fet que espanta la clientela i posa en risc la continuïtat de negocis històrics.

Sense aparcament ni càrrega i descàrrega

Les obres al carrer de Muntaner han reduït la calçada de tres carrils a un de sol, alterant completament el ritme de circulació d’aquest eix vertebrador que connecta la part alta amb el centre de la ciutat. Aquesta intervenció ha eliminat les places d’aparcament i ha bloquejat les zones de parada en doble fila, que fins ara permetien als veïns i als clients fer encàrrecs amb agilitat.

“La diferència és abismal perquè el volum de cotxes que passava per aquí ha desaparegut”, expliquen des del quiosc. “Els que en anar a la feina compraven el diari, han hagut de buscar itineraris alternatius i ja no venen”. En la mateixa línia, David Cumelles, d’UME, expressa que la clientela es troba amb una situació límit per la falta d’accessibilitat: “La gent ja no pot venir; hem tingut clients que arribaven amb dues hores i mitja de retard per la falta d’aparcament. Al cap i a la fi, no pots carregar un instrument de quinze quilos havent de deixar el cotxe a tres carrers de distància”.

Les traves de mobilitat també colpegen el funcionament intern dels negocis. A la llibreria Re-Read, situada al número 270, la logística de les donacions s’ha vist clarament afectada. “El fet que no es pugui aparcar per fer càrrega i descàrrega dificulta que la gent ens porti nous materials”, assenyalen des de la botiga. Tot i que aquesta trava encara no ha tingut un impacte directe en l’estoc, les llibretes adverteixen que seria un factor a tenir en compte si les obres continuen allargant-se en el temps.

A Districte, la resposta és clara i contundent: “Nosaltres no votem a favor de coses que no podem dur a terme perquè són temes de ciutat”. Així ho va manifestar la consellera del PSC, Begoña Roget, en el darrer Consell Plenari del Districte el passat 20 de març, davant la intervenció de Junts per Barcelona, que reclamava una actualització de l’estat del Pla de Suport al Comerç, aprovat també en Consell Plenari l’octubre de 2024. La consellera va aclarir la diferència entre les propostes aprovades pel ple i les acceptades pel Govern i va reiterar que, des del Districte, “ja s’està fent tot el que és a les nostres mans”.

Preguntat per El Jardí, des de l’Ajuntament subratllen que les obres corresponen a un projecte de la Generalitat de Catalunya -també sota la direcció del PSC- i que, per tant, no es troba dins les seves competències impulsar un pla de compensació per als comerços afectats. Tot i això, l’Ajuntament defensa haver aplicat petites mesures de suport al comerç local, com la recuperació de l’amplada de les voreres del carrer Muntaner durant la campanya de Nadal de 2025, per afavorir la mobilitat a peu, i obre la porta a futures accions dinamitzadores que serveixin per reimpulsar l’activitat comercial. Amb tot, asseguren que la seva prioritat és “garantir la mobilitat i l’accessibilitat de la zona on es duen a terme les obres per, així, minimitzar l’impacte sobre la ciutadania en general”.