Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Arquitectura
Jaume de Oleza
Al nucli antic del barri de Sarrià – Sant Gervasi, al carrer de Sant Gervasi de Cassoles, número 60-66, trobem un conjunt d’edificis que allotgen el col·legi i la comunitat de les Mercedàries Missioneres. L’edifici original de la finca, conegut com la Torre de Ca n’Altimira, era una antiga torre d’estiueig del segle XIX que posteriorment va ser adaptada, amb el pas del temps, per a l’ús religiós. L’arquitecte principal del convent i col·legi va ser Joan Baptista Pons i Trabal. L’edifici va ser construït entre 1886 i 1890 amb un estil historicista que barreja elements gòtics i romànics. L’edifici principal és obra de l’arquitecte Joan Martorell i Monells, un dels grans referents de l’arquitectura historicista i mentor d’Antoni Gaudí, que va estar fortament vinculat a les obres, reformes i expansions d’aquest conjunt i d’altres seus de l’orde entre 1860 i 1890. Posteriorment, l’arquitecte Bernat Pejoan va intervenir en el conjunt entre 1917 i 1926. El col·legi va ser fundat el 1860 per les monges Mercedàries per a l’educació de nenes, tant externes com internes; una escola gratuïta per a les nenes de classe obrera. Va començar d’aquesta manera l’Institut de Religioses de Nostra Senyora de la Mercè de Barcelona, fundat per Lutgarda Mas i Mateu.
Durant la Guerra Civil, el convent va patir una transformació substancial per ser utilitzat com a un hospital per a transfusions de sang i, una vegada finalitzada la guerra, es va convertir en l’església parroquial del barri. L’any 2006 l’edifici va ser restaurat i convertit en un hotel, conservant la seva estètica original. En l’actualitat, l’edifici del convent s’ha convertit en un centre cultural. Destaca en el conjunt la reculada de l’església respecte a la línia del carrer, cosa que provoca un petit espai d’entrada, un gest arquitectònic que ofereix un petit i acollidor espai d’entrada. A la cornisa de l’edifici del convent es poden apreciar, com a detall singular, les cartel·les que suporten l’acabat emmerletat, com si es tractés d’una petita fortalesa. A la cantonada de l’edifici es pot observar una imatge de la Mare de Déu, sota un dosseret decoratiu en voladís que protegeix la imatge. El modest disseny dels acabats fa que els petits detalls de les finestres, així com l’entrada de l’església i la seva rosassa, es converteixin en una particularitat que distingeix la senzillesa de la construcció.
Joan Baptista Pons i Trabal (1855-1928) va ser arquitecte municipal de Badalona i la Garriga. Es va encarregar del primer projecte per al Col·legi Teresià de Barcelona, que finalment va acabar Antoni Gaudí, el qual va modificar part del projecte. Entre els seus múltiples edificis destaca la Casa Pons i Trabal (carrer de Balmes, 81), l’any 1908.
L’arquitectura del convent i de l’església, adscrita a un modernisme català tardà amb detalls neogòtics i sense excessius detalls d’ornamentació que destaquin, han fet d’aquest conjunt un dels edificis menys coneguts de Barcelona.
