Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Opinió
Pol Gelpí (@horturbaalbalco)
«Quin verd! Quina exuberància! Quin goig!»
Miro cap a dalt i veig com treu el cap un balcó vestit de gala. Situat en un tercer pis, llueix tan frondós que em fa alentir el pas fins a aturar-me del tot per poder apreciar, com cal, aquest oasi de biodiversitat enmig d’un mar de ciment i totxo.
I si tots els balcons presumissin de la mateixa manera? La ciutat seria un refugi abundant i terapèutic i ja no caldria escapar-nos a la muntanya per tenir banys de natura, tan beneficiosos per al sistema nerviós i la salut. L’aire seria més net, la temperatura seria més suau i s’hi veurien més ocells i pol·linitzadors, que embellirien el nostre dia a dia. Pensatiu, abaixo la mirada i segueixo el camí fins a casa meva, situada també en un tercer pis, on tinc, casualment, un balcó d’unes dimensions similars.
«Quin sol! Quina calda! Quin horror!»
Miro cap a baix i veig que tots els balcons del voltant estan com el meu. Buits, secs i avorrits. Com a molt s’hi pot veure alguna planta d’aquestes supervivents que aguanten l’impacte directe del sol durant llargues hores del dia. Espais amb el potencial de ser illes de biodiversitat convertits en bateries que acumulen calor durant el dia i la deixen anar com una estufa quan el sol s’amaga per l’oest.
I si començo pel meu? I si abans de pensar en què fan i què deixen de fer a la resta de balcons, m’ocupo del meu? Però com ho faig? Què hi poso? Com ho cuido? Massa preguntes. M’atabalo i m’assec a l’única cadira que hi tinc. Miro més enllà i començo a pensar en la vida i en el futur que ens espera, tant a la humanitat com al planeta.
«No crec pas que enverdint el meu balcó pugui canviar el món», responc abatut a la pregunta que ningú m’ha fet.
Sospiro. Tanco els ulls i els punys amb força. Agafo aire profundament i, d’un salt, m’aixeco exclamant:
«Ja n’hi ha prou de victimisme i pessimisme! És hora d’aixecar el cul de la cadira i actuar«.
El dia d’avui és una gran oportunitat. Tenim la sort que les accions necessàries que podem fer des del nostre humil context per contribuir a crear un món millor coincideixen amb molts dels hàbits que calen per cultivar els teus propis aliments. També encaixen amb les solucions als problemes que estem enfrontant com a espècie, siguin la crisi climàtica, energètica o social a les quals ens veiem avesats.
Cultivar un hort ens ajuda a valorar i ser més conscients del que ingerim, fent que vulguem aprendre a cuinar per aprofitar el gust i la textura de la collita fresca i millorant així la nostra salut. Tot són beneficis! Només cal sortir al balcó, respirar i començar a imaginar. Però és clar que el més difícil és sempre atrevir-se a fer el primer pas. La part pràctica és la més fàcil i divertida del camí. Tots els errors són benvinguts, ja que ens fan avançar cap al nostre objectiu, una vida més plena, sana i autèntica.
Tot i així, si la pràctica genera dubtes o pors, hi ha gent que es dedica a ajudar i a guiar en aquest procés. A perfils de xarxes com el de La Terrapèutica, Hort de Butxaca i, un servidor, Hort Urbà al Balcó, hi ha gent formada i disposada a donar consells, compartir tutorials i, fins i tot, oferir guies audiovisuals i assessoraments personalitzats per poder començar un nou hort a casa amb cara i ulls.
Miro a banda i banda del balcó, analitzant l’espai, la insolació i les oportunitats per aprofitar al màxim l’espai de plantació. En una llibreta hi faig un croquis, amb un mapa fet a escala, i hi començo a dibuixar testos. Uns de llargs i rectangulars per plantar-hi tomaqueres amb enciams i bledes a costat i costat, d’altres de rodons a les cantonades on posar-hi flors. A la barana, testos penjant on plantar-hi aromàtiques llenyoses i alguna suculenta.
M’agradaria arribar a collir fruits i fulles per a l’amanida a la vegada que decoro el balcó amb tonalitats diferents de verd de les hortalisses i colors variats de les flors de temporada. Sí! Que la gent, quan passi caminant pel carrer aixequi la mirada i digui:
«Quin verd! Quina exuberància! Quin goig!»
