Ciència i natura
Eva Remolina (Amic)
Hi ha alguna cosa en el fet de posar les mans a la terra que canvia el ritme del dia. Potser és el silenci, potser és la repetició dels gestos, però cuidar un hort o un jardí té un efecte relax.
No cal tenir un gran terreny. Un petit hort al balcó o unes quantes plantes en un racó assolellat ja poden fer la feina. El que importa no és la mida, sinó el temps que hi dediques i com t’hi impliques. Regar, plantar, treure males herbes… són tasques senzilles que, fetes amb calma, acaben tenint un punt gairebé meditatiu.
També hi ha el fet de seguir un ritme diferent. A l’hort no tot passa de pressa. Les llavors no germinen l’endemà, ni les plantes creixen d’un dia per l’altre. Aquesta espera, que al principi pot desesperar una mica, acaba sent part de l’encant. T’obliga a baixar el ritme i a acceptar que no tot depèn de tu.
Veure com alguna cosa creix gràcies a la teva cura té un efecte especial. No és immediat, però és molt real. Una fulla nova, una flor, o fins i tot el primer fruit després de setmanes d’espera. Són petites satisfaccions que, sense fer soroll, ajuden a equilibrar el dia.
A més, hi ha una connexió amb l’exterior que sovint trobem a faltar. Passar estona a l’aire lliure, encara que sigui en un espai petit, ajuda a desconnectar de pantalles i obligacions.
