Publicitat

Maite Gesa

spot_img

Publicat el 8.3.2018 9:38

Mestres de Sant Gervasi

Bartomeu Palau

La Maite Gesa va ser una noia que ja des de ben jove i sempre amb una exquisida discreció, va saber trencar motlles personals i professionals.
Va trencar motlles professionals escollint els estudis de ciències quan la majoria de noies es dedicaven a les lletres. Va estudiar amb tres companyes més la carrera de biologia a la Universitat de Barcelona (la UB). Al seu curs només hi havia, doncs, quatre noies! I va trencar motlles personals quan es va casar als 22 anys, abans d’acabar la carrera, cosa que angoixava els seus pares convençuts que potser no l’acabaria. La Maite però, es va casar amb l’enginyer Jaume Bayó, va tenir tres fills i va acabar brillantment la carrera especialitzant-se en Geologia.
Era una dona de caire progressista que s’interessava vivament per les noves idees pedagògiques i culturals, però que, a l’ensems, sabia servar els costums i les tradicions del seu país i fer-les viure intensament als seus alumnes.
Parlar de la Maite Gesa vol dir parlar també de l’Escola Nausica. L’Escola Nausica és una escola fundada l’any 1941 per la Senyoreta Maria Batlle i Rovirosa que havia exercit el magisteri al costat de l’Alexandre Galí. La senyoreta Maria Batlle (aleshores a les mestres se’ls deia “senyoreta”) va fundar l’escola Nausica en uns locals del carrer Lanuza.
Posteriorment l’escola es va traslladar al carrer Aribau 292 fins que l’any 1969 va ocupar l’edifici actual: una antiga i àmplia torre del carrer Muntaner 309.
La Maria Batlle va romandre al capdavant de l’escola des de la seva fundació fins a la seva mort l’any 1985. Aleshores es va crear una fundació amb l’ajut del doctor Moisès Broggi, pare de l’escola, i amb la col·laboració d’una corrua de pares i antics alumnes que volien la continuïtat de la seva escola. Al davant d’aquesta nova etapa es va nomenar com a directora la Sra. Maria Teresa Gesa i Mascorda (la nostra estimada Maite Gesa).
Sota la direcció de la Maite, l’Escola Nausica va continuar i fins i tot intensificar la seva línia de plena incardinació al barri del Camp d’en Galvany (que és el nom amb què hom coneix el barri de Sant Gervasi Sud), amb una gran acceptació entre la gent del barri que la considera “la seva escola” i hi segueix enviant els seus fills.
El centre docent era i va seguir sent “l’escola del barri” on tenien cabuda des dels fills de famílies benestants als fills de famílies més humils i els alumnes més ben dotats fins aquells que presentaven dificultats en la seva escolarització. La Maite Gesa va garantir la catalanitat, la coeducació i el profund respecte a les diverses maneres de pensar. L’escola activa i la pluralitat eren dos grans objectius més que ella perseguia sense oblidar la importància d’introduir tècniques didàctiques profundament renovadores, com pot ser el mètode Kodaly en el camp de la música o l’expressió oral i gestual en el camp del llenguatge.
Va promoure la participació de les famílies mitjançant el Consell Escolar de Centre i l’Associació de Pares i, sobretot, va saber crear un Equip de Mestres on tots se sentien membres d’un col·lectiu ben cohesionat. La Maite sabia escoltar i sabia aprofitar totes les aportacions per incloure-les als diferents objectius docents.
A la Maite Gesa, com a molts altres mestres de casa nostra, els va tocar viure un període de forts canvis en el món educatiu. Potser el canvi més fort va ser passar de l’EGB a l’ESO. Aquest pas comportava una reestructuració de tota l’Escola, cosa que va fer juntament amb altres directors i directores d’escoles de Sant Gervasi creant una xarxa de cinc escoles, autènticament renovadora. L’estudi d’aquesta xarxa i els resultats assolits aportaria una valuosa experiència a la pedagogia catalana.
La Maite Gesa va morir l’any 2005. Podem dir que fins a l’últim moment va romandre al peu del canó.
Moltes vegades m’he preguntat quina era la clau del seu èxit pedagògic a través d’aquella petita i familiar escola. La Carme Lorenzo, mare de l’escola i membre del Patronat de Nausica, me la va dir: “La Maite cercava sempre el consens i estimava de debò tots els seus alumnes!”l

Publicitat

Bartomeu Palau és ex inspector d’ensenyament

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El Jardí 119, juliol de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_119_Juliol25_ok.pdf

El Jardí 118, juny de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El-Jardi_118_Juny25_ok.pdf

El Jardí 116, abril de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_116_Abril25.pdf

La família de Montserrat Caballé, amb un desnonament pendent, aconsegueix aturar-lo per situació de vulnerabilitat

El jutjat suspèn el desnonament durant quatre mesos per permetre la intervenció de les administracions, davant els impagaments acumulats i la manca d’alternativa residencial del germà de la soprano
spot_img

La vegetació del voltant de la parròquia Sant Vicenç de Sarrià

L’església de Sant Vicenç de Sarrià constitueix el centre neuràlgic del barri de Sarrià. Al seu voltant se situen tres places amb nom propi que contenen sengles enjardinaments: la placeta del Roser; la plaça del Consell de la Vila, on se situa la Seu del Districte; i la plaça de Sarrià, flanquejada a ponent per la façana principal de la parròquia i a llevant per la recentment inaugurada Biblioteca J. V. Foix.

El sarrianenc Oriol Pla, primer català guanyador d’un Emmy

La sèrie, disponible a Disney+, ofereix una versió ficcionada de Giner, encarnat per Pla, que al llarg de sis episodis acompanya l’espectador en un recorregut dolorós però terapèutic, i que alhora transmet esperança a qui es troba en una situació similar. En el seu discurs, l’actor sarrianenc va dedicar el premi al seu director, agraint-li profundament l’oportunitat i el repte: “No podré agrair-t’ho mai prou. Mereixes viure en veu alta, amb orgull i meravellosament.” La gala de premis, que es va celebrar la nit del 24 de novembre a Nova York, va tenir un altre guanyador espanyol que es va endur l'Emmy Internacional a millor documental esportiu. Es tracta de #SeAcabó: diario de las campeonas, dirigit per Joanna Pardós, que relata la història del petó no consentit a la futbolista Jeni Hermoso després de la victòria d'Espanya al Mundial de futbol femení de 2023. Ambdós han rebut el reconeixement a les xarxes del president del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez, i del president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa: "Històrics Emmys Internacionals amb segell català!"

Èxit al concert solidari del Rotary: Sant Vicenç balla al ritme del Free Choir

La setena edició d'aquest esdeveniment ha portat per lema "Cultivant Noves Oportunitats", a favor del programa Assís Verd

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí