Publicitat

Stefan Zweig més enllà de l’escriptura

L'exposició de Wiesenthal va recórrer la trajectòria vital de l'assagista, biògraf i novel·lista Zweig partint del seu naixement l’any 1881 a Àustria fins a la seva mort a Brasil

Publicat el 23.10.2018 9:00

Arts i Lletres

Marta Trius

Segurament la figura i obra de l’escriptor Stefan Zweig és molt coneguda per a molts, no obstant això, multitud d’anècdotes íntimes que ens aproximen més al Zweig persona se’ns escapen de les mans a gairebé tots, i dic gairebé perquè a l’escriptor Maurici Wiesenthal no li passa el mateix que a la majoria de nosaltres, i així ho va demostrar el passat 2 d’octubre a la xerrada que va oferir a la llibreria Casa Usher.

L’exposició de Wiesenthal va recórrer la trajectòria vital de l’assagista, biògraf i novel·lista Zweig partint del seu naixement l’any 1881 a Àustria fins a la seva mort a Brasil. Home de talent i enemic de la intolerància, Zweig posseïa un gran esperit internacionalista que el va portar a viatjar contínuament buscant sempre en aquests viatges coses noves i diferents. Si bé escrivia en alemany, va saber sempre diferenciar a la perfecció la seva veritable pàtria Àustria, del país veí Alemanya, encara que tal com va explicar Wiesenthal: “Zweig sempre va lluitar per la defensa dels vells ideals d’Europa que no eren altres que els ideals dels seus propis pares.” D’aquesta manera es va convertir en un fill privilegiat de la cultura europea sent el seu somni viure viatger: “Per Zweig casa era sinònim de presó”, és precisament per això que va viure en diferents llocs al llarg de la seva vida: Londres, Suïssa, París, Salzburg, Bath, Nova York…

Publicitat

En definitiva la vida de l’escriptor austríac va estar molt marcada per les dues guerres mundials, ja que era un absolut defensor de la pau. Precisament el seu convenciment que l’Alemanya nazi guanyaria la Segona Guerra Mundial li va portar a emigrar a Brasil amb la seva segona dona en 1941, i va ser precisament allà on es van suïcidar el febrer de 1942 poc després d’acabar la seva autobiografia El Mundo de Ayer. Memorias de un Europeo, que va aparèixer pòstumament l’any 1944.

Durant tota la xerrada a la Casa Usher les paraules de Wiesenthal van sonar com si realment hagués conegut en persona a Zweig i és que la seva eloqüència i sentiment cap a l’escriptor austríac són realment rellevants. Tant és així que no descarta escriure una biografia sobre la figura de Zweig sempre que la seva energia i salut l’hi permetin, va recalcar. Per donar per conclosa aquesta interessant xerrada, Wiesenthal va fer referència als migrants que avui dia vénen a Europa a la recerca d’una feina i una vida millor, i va alçar la veu a l’esperança que molts d’ells busquin i trobin a més el veritable tresor d’Europa, la cultura i el savoir faire que va caracteritzar a l’època de Zweig i que encara avui forma part de la nostra essència.

 

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Vuit adolescents amb guants de boxa: “Cop de llum”, de Rita Bullwinkel

L'escriptora s’ha consolidat com una de les veus més potents de la narrativa nord-americana contemporània gràcies a una prosa incisiva, física i radicalment original

“Una noia a la ciutat” o l’amor segons Mercè Ibarz

En la seva última novel·la, l'autora parla de memòria, amor i ciutat a partir d’un fet molt concret: la pèrdua del seu company

Recomanacions literàries de la Casa Usher per Nadal

S'acosten les festes i la Casa Usher fa una tria de llibres per regalar

Miriam Reyes: de la poesia del cos a la memòria de Veneçuela

L'autora gallega participarà en el club de lectura de la Casa Usher el 17 de novembre per presentar "La edad infinita"
spot_img

El Monestir de Pedralbes celebra 700 anys d’història

El centenari començarà el 26 de març del 2026, recordant la col·locació de la primera pedra de l’absis de l’església, i acabarà el 3 de maig del 2027, per commemorar l’entrada de la primera comunitat de monges clarisses

“La cuina vegetariana de sempre”: el nou llibre de fra Valentí

La cuina vegetariana tradicional, fruit de les necessitats i de la cultura ancestral del país, ens pot ajudar a ser més prudents en el menjar

Cloenda de l’Any Isabel Llorach

El tancament de l'any ha sigut també una cloenda d’aquella Barcelona que mai no tornarà i que només podem recordar amb nostàlgia

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí