Publicitat

La casa de 1908 de Giulia Alberico

Què fer amb els nostres records?

spot_img

Publicat el 13.11.2018 18:30

Les ressenyes de la Casa Usher

Casa Usher

“Micra” és la col·lecció de textos breus i singulars de l’editorial Minúscula, que ha triat el primer relat dels tres que formaven el volum “Madrigale” per ser el més representatiu de l’autora. La casa de 1908 es posa en marxa quan s’anuncia que serà venuda i ella, que no vol ser ocupada per estranys, comença a parlar-nos de les persones que ha acollit i de tot el que ha passat a les seves estances.

Publicitat

Teresa i Leandro deixen Argentina per donar forma a una casa de principis del segle xx, amb aspecte sòlid, de gran portal, escales de pedra, finestres i balcons que donen al jardí o al mar. És el centre de la família, l’escenari on hi passen les coses bones i les més dolentes, perquè hi passa la vida de tres generacions. Naixements, enamoraments, riures però també epidèmies, dolors i guerres.

Publicitat

És el testimoni del pas del temps i del que això suposa, que les coses canvien i que els costums i els hàbits envelleixen i donen pas a nous. Així la família hi deixa de viure habitualment per fer-ho només de forma temporal, i enlloc de ser el centre de tot passa a ser gairebé un record.

Al final, la pregunta és si vendre o no. I aquesta pregunta porta implícita una qüestió que és molt més important, i que és què fer amb els nostres records (i els familiars) i per tant amb el nostre passat. Quin paper hi juga el lloc on tot ha passat, i les coses que s’han anat heretant, comprant, construint o reparant. Què fer amb els objectes que ens sobreviuran.

És la mateixa casa la que narra, explica el que veu i escolta sense jutjar ni valorar. Ho fa en primera persona i condicionada pel fet de ser immòbil i no veure més enllà del mateix carrer en el que està ubicada.

Això dóna una originalitat al text, a l’enfocament i a les històries que exposa amb nostàlgia però sense caure en sentimentalismes, i no passa per alt la Història en majúscula: la del feixisme i la del socialisme a Itàlia.

L’autora parla de sentiments i coneixements sense assenyalar-los explícitament, perquè entén la universalitat del tema que toca (el pas del temps, la vida i la mort) i que cada lector els viurà de la seva manera.

Casa Usher C. Santaló, 79

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí. Entre tots garantirem el futur de la publicació!
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Temps de cireres, temps de lectura

Amb la calor i les vacances també tornen els matins a la piscina, les tardes llargues i el temps per llegir: aquí tens les recomanacions literàries de la Casa Usher

Un nou Vila-Matas ha arribat: les ressenyes de la Casa Usher

"Canon de cámara oscura", una distopia inquietant, on els androides qüestionen el que significa ser humà

“Va por los ciudadanos”, una apologia a la vida de camp que ha de llegir qualsevol urbanita

L'autora i veïna de les Tres Torres, Sandra Llubiá, recull idees gastronòmiques combinades amb tocs d'humor

Les ressenyes de la Casa Usher per Sant Jordi 2025

Una tria de lectures que han agradat a la llibreria de Galvany en els últims temps, ideals per regalar en el dia més bonic de l'any pels catalans
spot_img

Flors, colors, fragàncies i pol·linitzadors

L’esclat de la floració a la primavera constitueix un espectacle extraordinari, un festival de formes, colors i fragàncies que magnetitza els nostres sentits. Flors i més flors, un repertori inabastable de “vida extremadament efímera” que desferma grans complicitats amb l’entorn.

Les vacances, una oportunitat de reequilibri per les persones amb Alzheimer o Parkinson

El temps lliure pot esdevenir en una oportunitat per mirar més als ulls, escoltar amb més paciència i redescobrir formes de convivència que van més enllà de la cura

Societats precaritzades

"Hi ha una falsa equació que sosté que un pobre, d’entrada, és una bona persona, mentre que a un ric sempre se l’ha de veure com un presumpte delinqüent. I de tant sentir-ho, molts ciutadans que per anar fent la viu-viu aspiren a ser subvencionats acaben afegint-se al carro de les persones acrítiques amb el poder"

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]