Arts i Lletres
Marta Trius
L’energia desbordant que transmet la Roser Capdevila quan explica les seves vivències és absolutament contagiosa, i així ho vam viure tots els que ens vam reunir el passat 22 de novembre en la llibreria Casa Usher perquè ens parlés del seu últim llibre La Nena que volia dibuixar, una obra que recopila els passatges més importants de la seva trajectòria vital.
El que podríem anomenar com “memòries” de la vida de la il·lustradora Roser Capdevila, te els seus orígens en una sèrie de quaderns de dibuixos als quals Capdevila va donar forma mentre cuidava de la seva mare malalta: “Quan vaig anar a viure amb la meva mare per cuidar-la m’avorria tant que vaig començar a escriure i dibuixar els meus records d’infància i adolescència. Tot allò va quedar allà fins que fa uns 4 o 5 anys les meves filles em van convèncer per publicar-ho perquè la gent, i sobretot les persones de la meva generació, coneguessin les meves vivències”.
Els diferents capítols pels quals transita la vida de Capdevila abasten molts i diversos moments: la família, el col·legi, el fred de la postguerra, les amigues, el barri d’Horta on vivia, la religió… tots ells plens d’anècdotes que ens ajuden a tenir una visió molt clara del que ha estat la seva vida. No obstant això és a la part final del llibre on trobem el perquè d’aquest títol: la història d’una nena a la qual no li agradava massa estudiar i sí dibuixar i, obnubilada pel personatge d’Heidi, somiava amb anar a viure a Suïssa i no va parar fins a aconseguir-ho. Així als 17 anys, i després d’obtenir tots els permisos per sortir del país (recordem que aleshores Espanya era un país governat per una dictadura) va anar a viure la seva aventura al màgic país dels Alps, encara que no va ser tan bucòlic com ella hagués volgut, ja que va haver de posar-se a fer de minyona per poder pagar la seva estada allà.
Aquesta i moltes altres històries són les que recull aquest llibre il·lustrat del qual ja s’han venut més de 100.000 exemplars i que està tenint una gran acollida, no solament pels nens que tenen en la “mare” de les Tres Bessones a una amiga i confident, sinó també entre el públic adult que somriu veient els dibuixos que il·lustren una vida en la qual sovint es veuen reflectits.
En definitiva queda clar que aquella nena inquieta que no es conformava amb el que se suposava que era el correcte, i buscava sempre anar més enllà per aconseguir els seus somnis, va acabar dedicant la seva vida a dibuixar: un clar exemple que quan persegueixes el teu somni l’acabes aconseguint.
