Llegums i cuina catalana

Al costat dels cigrons, fesols, llenties i pèsols, en la cuina pairal i conventual les faves hi tenen un lloc eminent, car amb aquest llegum hom pot preparar una gran diversitat de plats, com ara l’estofat de carn amb faves, els favons guisats amb sèpia, les faves a la catalana i, sobretot, el platillo de faves amb pèsols, alls tendres i cansalada viada. Als frares caputxins, però, els abellia enormement menjar, especialment en els dies d’abstinència, les faves ofegades a la caputxina, que cuinaven d’aquesta manera: «Un cop esgranades les faves has de posar-les dins d’una cassola amb marduix, menta, sal, oli, vi blanc, una mica de ceba tallada, una cabeça d’alls i algunes fulles de llorer. I ho posaràs a coure a foc suau, i no t’oblidis de remoure-ho de tant en tant amb una cullera de boix. Trauràs aquestes faves ofegades a les taules del refetor amb un pols de pebre negre que hi dóna més gust”. En canvi, en els dies d’abstinència, els frares servien al refetor aquest potatge: «Les faves per cuinar en dia de peix han de ser molt tendres, has de pelar-les molt bé. Per guisar-les, posaràs oli d’oliva en una cassola que col·locaràs sobre les brases, i quan sigui ben calent, tira les faves a dins. Després tindràs a mà algunes lletugues, rentades i esfullades, que trossejaràs amb les mans, sense tocar-ho com el coltell, i maldaràs que tot es vagi ofegant, faves i enciams, que ja veuràs com treuen el suc suficient que els farà de brou. Després afegiràs totes les espècies i assaona-ho bé de sal i, si et sembla, hi tires una mica d’aigua calenta i vinagre, i que coguin fins que estiguin ben toves” (Cuinar en temps de crisi, 17).

En els dies hivernals als frares els plaïa molt de trobar a taula un bon plat de llenties amb cards, ja que s’havia de servir molt calent. Era un plat que venia de gust menjar-lo quan fa fred.

Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels caputxins.