Arts i Lletres
Jesús Mestre
Frederic Mompou va ser un dels músics catalans més destacats del segle XX. Va viure molts anys a París on, de fet, es formà com a músic i fou reconegut com a compositor i intèrpret de peces per a piano. L’any 1941 va tornar a Barcelona i s’instal·là al Putxet, on vivia el seu germà Josep, un pintor de renom molt vinculat a la “Colla” d’artistes d’aquest barri. Era, doncs, un esdeveniment que el guitarrista Bernat Padrosa dediqués un concert amb peces de Mompou que havia adaptat del piano a la guitarra; va ser a la sala Nota79 del Farró, el diumenge 18 de novembre. A Padrosa l’acompanyava Salvador Roca que, com a contrapunt a la música, va llegir uns poemes que obrien perspectiva cultural a la música.
L’espectacle es va estructurar partir de tres blocs. El primer, ‘Impressions Íntimes’, (1911-1912), es va dedicar a la primera estada de Mompou a París, quan encara era jove i s’estava formant. Roca va llegir unes poesies de Charles Baudelaire, i Padrosa va interpretar quatre Planys i quatre cançons, entre elles “Ocell trist”, i va acabar amb “Gitano”, amb reflexos flamencs.
El segon bloc, ‘Mística i espiritualitat’ (1940), es va introduir amb una excel·lent lectura del poema ‘’Èxtasi’’, de sant Juan de la Cruz, a la que Padrosa va respondre amb la interpretació de diverses peces de la Suite Compostelana, obra que Mompou va dedicar al guitarrista Andrés Segovia. És una obra de maduresa i va ser especialment destacada la interpretació de “Cançó i dansa sobre dues cantigues del rei Alfons X”.
Finalment el darrer bloc, ‘Cançons i danses populars catalanes’ (1921-1972), va recollir peces d’origen popular, algunes adaptades per Miquel Llobet, com El Mestre, Nit de Nadal i La Pastoreta, per acabar de nou amb Mompou, amb l’adaptació del Cant dels ocells (cançó i dansa XIII) i Cançó i Muñeira, que va exigir a Padrosa tot el seu art i sensibilitat a la guitarra. Les tombes flamejants, de Ventura Gassol, van obrir aquesta part, que va tancar un poema de Rosalia de Castro. En el bis, es va tornar a una interpretació més clàssica en guitarra, interpretada amb gran virtuosisme: Recuerdos de la Alhambra, de Francesc Tàrrega. Roca va acompanyar la peça amb un gran sonet de la farronenca Mercè Rodoreda, “Penèlope”, del llibre El món d‘Ulisses.
Aquest concert obria la temporada de música clàssica al Nota 79 que, com l’any anterior, compta amb concerts els diumenges al vespre, un cop al mes. El proper concert serà el diumenge 27 de desembre, amb els violinistes Andrea Talavero i Bernat Bofarull, i un repertori amb obres de Jordi Cervelló, Louis Sphor i Mozart.
