Cultura
Maria Antònia Font
Si els dijous, passades les set de la tarda, aneu a treure el gos al Turó del Putxet (o a córrer, o a admirar la ciutat amb el mar al fons, com faig jo), segurament haureu sentit música al centre cívic. I és que en aquesta franja horària assaja la Coral Espai, dirigida per Jorge Voronovitsky.
El dijous 24 de gener van fer un assaig obert per donar-se a conèixer i, sí, també per captar cantaires. Van venir unes quantes persones a provar (inclòs un home que tan sols passava per allà) i una servidora, que s’hi va infiltrar per poder estendre la crida a El Jardí (no patiu: el món coral m’és familiar).
L’assaig va començar amb un escalfament: vam caminar (o saltar, o ballar) per la sala deixant entrar als nostres cossos l’estil de cada cançó que el director tocava al piano. També vam fer massatges a l’esquena del cantaire que teníem al davant, tots en una rotllana. I vam aprendre un canon a tres veus que la plantilla entona cada dijous.
Tot seguit va començar l’assaig pròpiament dit. El repertori de la Coral Espai són cançons populars d’arreu del món (dono fe que canten com a mínim en francès i en alguna llengua africana), i actuen essencialment en centres de gent gran.
Al descans, un cantaire va treure una capsa de bombons per celebrar el seu aniversari. Perquè cantar és sobretot una excusa per socialitzar i generar bon ambient, encara que els coneixements de música siguin mínims. I la Coral Espai té un punt a favor que no tenen la majoria de corals: l’horari, ja que assagen abans de sopar (malauradament, aquesta no és la tònica general).
