El Racó del Veí
Jordi Llorach i Cendra
El tramvia és un mitjà de transport públic amb molts avantatges, però amb l’inconvenient que, per haver de circular sempre pel traçat de les vies, sovint origina un efecte ‘muralla’. Amb aquestes característiques, opino que a Barcelona li convindria més construir noves línies completament al revés de les proposades fins ara, és a dir, no fent-les passar per la Diagonal sinó que comuniquessin radialment amb els barris perifèrics i les poblacions veïnes. D’aquesta manera, el centre de la ciutat quedaria només per a mitjans de transport més àgils i menys condicionats. Plantejant-ho d’aquesta manera i allargant les línies actualment existents, la plaça de Francesc Macià seria l’origen de les comunicacions amb el Baix Llobregat i la plaça de les Glòries —o la zona de Verdaguer— dels indrets del Besòs. També, altres llocs de la ciutat podrien tenir missions similars: per exemple la plaça d’Espanya, amb l’inici dels trajectes que anirien enllà de L’Hospitalet de Llobregat i Fabra i Puig dels que ho farien cap a Montcada i Cerdanyola. Amb tot, la meva conclusió és que no cal el tramvia per la Diagonal. És més una suposada millora populista i amb finalitats electoralistes que el fruit d’una encara pendent planificació del transport públic i de la mobilitat tant de la ciutat com de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
